Crítica: La neta del senyor Linh 

Crítica: La neta del senyor Linh 
5 (100%) 1 vote

La neta del senyor Linh

 Nota: 7.5 sobre 10 

El Teatre Lliure presenta una adaptació de La neta del Sr Linh, basada en l’obra homònima de Philippe Claudel, que es va estrenar fa poc a Temporada Alta. El llibre publicat el 2005 ha venut més de dos-cents mil exemplars i s’ha traduït a onze idiomes. Si no l’heu llegit encara, us el recomano.

La neta de senyor Linh, dirigida pel belga Guy Cassiers i interpretada per Lluís Homar, narra la història d’un refugiat asiàtic que abandona el seu país fugint de la guerra. El seu fill i la jove han mort i només li queda una neta de pocs mesos, la Sang Diu. Per protegir la petita es dirigeix en vaixell a un altre país però no se sent a casa fins que coneix el senyor Bark. El senyor Linh no l’entén però l’escolta i es fan amics però un dia tot canvia: traslladen el senyor Linh a una altra zona de la ciutat.

La neta del senyor Linh reflecteix la solitud i incomunicació dels refugiats

La neta del senyor Linh és el trist reflex de la solitud i els problemes de comunicació que pateixen els refugiats en els seus països d’acollida. El “Bon dia. Bon dia” que intercanvien cada matí Linh i Bark va més enllà del significat de les paraules, les úniques que coneixen. Representen un pont entre dues persones que se senten soles i que no poden relacionar-se perquè desconeixen l’idioma.

L’obra també parla del poder de l’amistat per combatre l’aïllament social, de l’enyor dels éssers estimats i de la terra natal, de la por a un futur incert. No sabem d’on ve el Sr. Linh ni tampoc on ha arribat i això ens permet extrapolar la situació a qualsevol zona de conflicte, on els habitants han de fugir en busca d’un futur millor que no sempre troben.

Un projecte europeu interpretat a diferents països i en altres idiomes

Com diu el programa de mà, La neta del senyor Linh és un projecte europeu perquè s’ha representat en diferents països, en altres idiomes.”Cada versió és diferent perquè cada nou muntatge s’adapta a la llengua, la cultura i la personalitat de l’actor que l’interpreta” diu Cassiers. Podríem dir que s’adapta al país que l’acull, com ho fan els refugiats. També segons paraules del director “l’important de La neta del senyor Lihn és repensar el diàleg que hi ha entre diferents països sobre el tema dels refugiats”.

Lluís Homar és l’únic protagonista, amb un triple paper

L’únic intèrpret és Lluís Homar que assumeix un triple paper: el de narrador, el del senyor Lihn i el del senyor Bark. Les seves paraules s’acompanyen de text imprès en una gran pantalla on també es reflecteix la imatge dels dos protagonistes, música i sons. Amb un rerefons fosc i pocs elements escènics que reforcen la sensació de buidor i solitud.

Amb un text poètic i llenguatge planer, ple de sentiments però no de retrets, Linh narra una història que és per desgràcia la de molt altres refugiats. Fent un petit esforç d’imaginació, les paraules d’Homar creen imatges mentals com la de la petita Sang Diu vestida de princesa, per exemple.

Un ritme lent que no acaba de convèncer

El ritme pausat de l’obra, les escasses inflexions de veu dels personatges i les figures massa estàtiques projectades en pantalla que no aprofiten els recursos audiovisuals existents, però, fan que La neta del senyor Linh ens sembli massa lenta, sobretot a l’inici. L’obra remunta a partir de la meitat fins arribar a la part final on retrobem l’Homar de sempre, al que estem acostumats.

Com abans han fet  El metge de Lampedusa o Paradís Pintat, entre d’altres, La neta del senyor Linh sacseja les nostres consciències i ens recorda de nou que cal trobar una solució urgent a la difícil situació dels refugiats. El sonriure que ofereix el senyor Linh al seu amic Bark, amb qui no pot comunicar-se d’una altra manera, és un petit gran gest d’esperança.

Dades tècniques de LA NETA DEL SENYOR LINH, Lliure-Montjuïc 

  • Basada en la novel·la homònima de Philippe Claudel
  • Direcció: Guy Cassiers
  • Intèrpret: Lluís Homar
  • Producció: Teatre Lliure i Temporada Alta

Lluïsa Guàrdia

Filòloga i peridista cultural. Amant de totes les expressions culturals: cinema, teatre, música, exposicions, lectura ...

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *