Crítica: Paradisos Oceànics – Grec 2019

Crítica: Paradisos Oceànics – Grec 2019
5 (100%) 1 vote

Nota, 8,5 sobre 10

Paradisos Oceànics és una obra basada en els textos de l’escriptora Aurora Bertrana sobre els seus viatges a la Polinèsia. L’autora va viatjar a la Polinèsia i va viure moltes experiències exòtiques durant el 1926 i el 1929. La majoria d’elles se situen a Tahiti.

Els seus viatges es desenvolupen en una època de canvi constant, en plena col·lonització i l’arribada de la Revolució Industrial. Adaptada i portada a escena per Monicà Bofill i Josep Maria Fonalleras. Al Teatre Akadèmia del 3 al 7 de juliol.

Paradisos Oceànics, una obra del Grec que parla sobre viatges

Les dues actrius, Mercè Arànega i Paula Blanco, es posen a la pell de dues dones que des d’una mirada feminista narren les peripècies viscudes per l’autora. Ho fan amb una naturalitat i una veritat, que no és gens difícil imaginar l’ambient, la gent, i totes les vivències que van succeïnt durant aquest període.

Totes dues interpreten a l’escenari amb una seguretat i una realitat escènica dignes d’admirar. Formen un excel·lent tàndem a escena. Arànega, serena, amb un punt d’ironia i veritat des de l’experiència, i Blanco, des de l’espontaneïtat, la lleugeresa, l’alegria i la vitalitat més sincera.

Una obra femenina amb una posada en escena àgil i dinàmica

Un viatge de paraules i objectes que recorden vivències, persones i sensacions, dins d’una mirada femenina.

Una posada en escena, fresca, àgil i gens estàtica, que s’adapta en tot moment a l’argument i a les necessitats que les dues actrius van creant i jugant.

Un espectacle que redescobreix Aurora Bertrana com a escriptora i dóna una nova mirada a aquesta època rememorant amb nostàlgia els viatges que van donar sentit a la seva vida.


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *