Crítica: Per acabar amb el judici de Déu – Difícil però necessari

Nota: 9 sobre 10

Per acabar amb el judici de Déu a La Seca comença amb una introducció. Melcior Casals, Martí Castellarnau i Marina Mora ens expliquen què anem a veure i a viure. Una introducció plena de ritme i molt ben travada que, tot i anunciar el que veurem, no hi té res a veure.

Per encàrrec de la radio nacional francesa (la RDF), Antonin Artaud va escriure Per acabar amb el judici de déu. Un text que havia de ser gravat, interpretat per Antonin Artaud, juntament amb  Maria Casarès, Roger Blin i Paule Thévenin, i després emès.

El director de la RDF, Wladimir Porché, després d’escoltar-la, va decidir que no s’emetria. Va trobar que el text era massa excessiu, violent i elitista. Malgrat la reacció de molts intel·lectuals de l’època que van exigir que s’emetés la gravació, no es va emetre.

Per acabar amb el judici de Déu, una obra que amb recupera un programa de la ràdio francesa

Melcior Casals, Martí Castellarnau i Marina Mora recuperen el programa i cada dia hi ha una emissora de ràdio que el grava. El públic vota al final si creu que l’emissora ho ha de fer o troba que no és adequat.

Per acabar amb el judici de text és un muntatge difícil. Cal deixar de banda el teatre més convencional i intentar ficar-se en el temps en què va ser escrit. Només aleshores es pot gaudir d’uns textos que barregen la violència, el sexe, l’escatologia, que intenten espantar, esglaiar, admirar, fer venir basques, sorprendre… i uns moviments que els oients es perdran, que van des de balls tribals, a moviments convulsos, a balls acrobàtics…

Un gran treball interpretatiu en un text molt difícil

Per acabar amb el judici de Déu, Antonin Artaud, ens mostra un treball excel·lent de Melcior Casals, Martí Castellarnau i Marina Mora. Una interpretació que implica un desgast físic molt important i que, malgrat tot, no perd en cap moment la intensitat.

Aquesta obra ens fa capbussar-nos en un moment en què els dramaturgs buscaven noves formes d’expressió. En un món convuls, el teatre no podia romandre quiet.

La nova proposta del Teatre Kaddish

El Teatre Kaddish torna a arriscar amb un muntatge que no hauria de ser considerat elitista, un muntatge que hauria d’arribar a molta gent, perquè el teatre és molt més que el que tenim al cap, i està molt bé que companyies com el Teatre Kaddish ens ho vagin recordant de tant en tant.

Per acabar amb el judici de Déu, a La Seca Espai Brossa, teatre diferent, difícil, participatiu, radiofònic. Necessari.


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *