Crítica: Rebel·lió – Adaptació de “La rebel·lió a la granja” a Teatre Regina

Crítica: Rebel·lió – Adaptació de “La rebel·lió a la granja” a Teatre Regina
¡Puntúame!

Nota 8 sobre 10

La Companyia del Jove Teatre Regina no s’està de res i ha adaptat La rebel·lió a la granja, per convertir el llibre en teatre per a gent jove. I no només això, a més, ho han fet en forma de musica.

Orwell podria ser trending tòpic a “Rebel·lió”

La rebel·lió a la granja és un llibre molt complex, amb moltes subtilitats, i amb missatges molt durs, que no estalvia la crueltat.

La Companyia Jove del Teatre Regina ha optat per fer una adaptació que deixa la història bàsica, sense massa personatges… però en cap cas ha fet una adaptació senzilla, ni infantilitzada. El text manté la seva duresa, la seva actualitat, i parla al públic amb molt de respecte

. És teatre adreçat a un públic jove, i jove no vol dir idiota. I això ho han tingut molt clar. El text llança preguntes, fa elucubracions, dona girs argumentals, vessa ràbia, vessa felicitat, angoixa, tristesa…i sobre tot, vessa lluita.

Rebel·lió és una adaptació intel·ligent que tracta el públic de forma intel·ligent

A l’obra hi apareixen només 7 personatges. No en cal més. L’essència del llibre hi està molt ben representada. Qui és qui, i què és el que fa cadascú en una rebel·lió que ens mostra que, en un món tancat, la manipulació de la informació és fàcil.

En un món on uns quants tenen la informació, i la saben obtenir, poder jugar amb els altres i fer-ne el que vulguin. Un món on els que saben llegir i escriure, els que tenen accés a la cultura, tenen la possibilitat d’arribar més lluny… i de lluitar més.

Una granja postapocalípica

La caracterització dels personatges passa per alt les màscares i les disfresses òbvies. En aquest cas, cada animal duu un tipus de roba similar… però tots semblen sortir d’un món postapocalíptic i miserable. El Sr. Jones tractava malament els seus animals, i això ja es veu des d’un bon començament.

Una manera de plantejar les coses de manera diferent en escena, de pensar que el públic que hi ha platea és un públic intel·ligent a qui no cal mastegar-li tota la informació. Un públic que sap pensar.

Jaume Casals, Olga Fañanàs, Cristina Dotras, Marc Miramun i Gerard Flores (en un doble paper), van fer-nos venir ganes de rellegir el llibre d’Orwell.

A aquesta obra també trobem cançons que avancen amb el text

Les cançons són molt reeixides i no són bucles sobre un mateix punt de l’obra, sinó que avancen el text i l’acció.

El decorat és una vella granja que sembla realment molt vella, amb peces que es mouen per l’escenari recreant diferents espais. Un decorat molt ben fet que, amb pocs elements, aconsegueix definir bé les diferents escenes.

El que podríem retreure del muntatge és un aspecte tècnic que cal millorar. La música se sentia massa forta i no deixava sentir bé la veu dels cantants. I és una llàstima perquè les cançons encaixen a la perfecció amb el muntatge i diuen molt de la rebel·lió.

La Companyia del Jove Teatre Regina l’ha encertat amb aquesta adaptació d’Orwell. L’ha encertada perquè ofereix una obra revolucionària en un moment convuls de la nostra història. Perquè l’adaptació és intel·ligent. Perquè el públic podrà fer-se preguntes i qüestionar-se moltes coses… durant dies i dies. Perquè proposa, posa en dubte, fa el corcó…


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *