Crítica: Romeu i Julieta – Projecte Ingenu

Crítica: Romeu i Julieta – Projecte Ingenu
5 (100%) 1 vote

Valoració: 10 sobre 10

La companyia Projecte Ingenu continua amb la celebració del seu cinquè aniversari al Teatre Akademia. Ara han reposat la seva versió de Romeu i Julieta. Una adaptació de la que no es pot dir que estigui bé. No. Perquè dir que “està bé” és quedar-se molt i molt curt.

Els de Projecte Ingenu han agafat el text de Shakespeare i han mantingut la pàtina clàssica del llenguatge. Fins i tot, s’atreveixen a mantenir el vers. Una traducció i adaptació de Marc Chornet i Anna Maria Ricart que es mereix un aplaudiment… només pel text!

Romeu i Julieta de Projecte Ingenu triomfa al Teatre Akadèmia

Un text que és ple de metàfores i suggeriments, on l’amor entre dos adolescents és això: amor entre dos adolescents, apassionats, arrauxats, sense mesura.

Projecte Ingenu ha agafat aquesta història d’amor malaguanyada (no em direu ara que us estic fent un “spoiler”, oi?) i li dóna un aire contemporani que ens fa molt propers a tots els personatges: els dos adolescents enamorats, les colles d’amics, els fatxendes, les baralles de bandes, els odis ancestrals entre famílies, la il·lusió del primer amor, els amics… allò que va escriure Shakespeare es pot transposar als nostres dies… o era un visionari o tampoc no hem canviat tant. Ben mirat, no hem canviat tant.

“El cap de les minyones, o de cap a les minyones…”

Una escenografia molt original

L’escenografia és un repte per al públic. Ens fan entrar en el joc de jugar. Com els nens petits que, de qualsevol cosa en fan una altra i la imaginació és la seva millor eina. Dues estructures metàl·liques, d’aspecte industrial, amb barrots de fusta és tot el que necessita la companyia per construir els diferents espais.

Juguem a que jo era Romeu i tu eres Julieta i estaves dalt del balcó i jo al jardí i tu semblaves el sol? I si no són un balcó, són edificis, o una taula, o una capella… el que més convingui. Hem de deixar enrere allò que sabem per entrar en un escenari on les estructures de ferro poden ser etèries… al capdavall, el que realment veiem només són estructures, la resta és aire.

I el Projecte Ingenu fa que hi veiem una escenografia completa. I hi  ha escenes que semblen ben bé pintures del Renaixement i altres que semblen tretes d’una pel·lícula en blanc i negre.

“El meu únic amor, del meu únic odi neix.”

Música a capella que li dóna més emoció a la proposta

La música, cantada a cappella, per tota la companyia, madrigals de John Dowland que, amb l’ús de la percussió corporal, encara té més força. Una música que fa de rerefons de les escenes i les hi dóna més intensitat. Un magnífic treball de veu i corporal.

“El que anomenem rosa, igual farà bona olor amb un altre nom.”

La companyia també juga amb un element que era molt present en les obres de Shakespeare: el transvestisme. La colla de Romeu està formada per actrius, i la família de Julieta, per homes.

“Si l’amor és cec, no encertarà el blanc.”

Cristina Arenas, Clàudia Benito, Joan Codina, Toni Guillemat, Martí Salvat, Cristina López, Neus Pàmies, Rosa Serra i Xavier Torra fan un treball magnífic. És un treball coral on tots llueixen amb molta força. Unes interpretacions excel·lents sota la direcció de Marc Chornet.

“Pregunta per mi demà, i em trobaràs en una tomba.”

La reposició de Romeu i Julieta del Projecte Ingenu és un encert. Un muntatge d’aquells que ens apropa al teatre clàssic però, alhora, el fa contemporani. Un muntatge amb unes interpretacions meravelloses. I un text del que ja ens diuen des de bon començament que serà en vers:

“I_a-ra a-pa-gueu-els-mò-bils”


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *