Crítica: Smiley, després de l’amor – Aquitània Teatre

Valoració: 10 sobre 10

Han passat 6 anys des que l’Àlex i en Bruno van deixar la seva relació. L’Àlex és a punt de casar-se… li queda una setmana… i, de sobte, ensopega amb en Bruno pel carrer. Sis anys sense tenir notícies l’un de l’altre i es troben justament ara. I aquesta trobada els remou a tots dos per dins.

«Soc la IKEA dels drames… me’ls munto tot sol!»

I a partir d’aquest punt, ens endinsem en la relació dels dos homes, en un viatge que ens fa anar del present al passat i del passat al present. Com si estiguéssim en una màquina del temps i no en una butaca del teatre.

«Què proposes? Un flaixbac…?»

Per si alguna cosa no queda prou clara, els dos homes, trencant la quarta paret, fan incisos explicatius al públic… que queden dins i fora del que està passant a l’escenari. Dins, perquè són temes que els afecten, i fora, perquè són com parèntesis aclaridors.

«Tot va començar a anar malament aquella mateixa nit.»

Smiley, després de l’amor, una comèdia rodona

En Bruno i l’Àlex van viure una història d’amor, d’aquelles que només es veuen a les pel·lícules que tant li agraden a l’Àlex i que tant avorreixen al Bruno. La seva relació eren focs d’artifici… i es va cremar. Ara, l’Àlex ha refet la seva vida amb en Raúl, una persona a qui s’estima moltíssim… però, tant com al Bruno? I en Bruno ha passat sis anys de parella en parella, sense voler lligar-se a ningú… potser perquè encara s’estima a l’Àlex?

Un és fan de les pel·lícules, de cinema d’autor, de la lectura, dels passejos… l’altre és un fan de la nit, dels gimnasos, de l’aire lliure… són dues persones tan diferents que sembla mentida que poguessin tenir res junts… però potser és això el que els va unir: que, en el fons, es complementen. Però les diferències van passar factura, i les discussions van guanyar a l’amor.

«Quan t’hi trobes, només recordes els bons moments.»

Smiley, després de l’amor és una comèdia sobre les relacions entre les parelles. Una comèdia entre dos homes que es van estimar i que encara, malgrat tot, s’estimen molt encara que ja no sigui el mateix. És una comèdia que ens fa pensar què és el que volem dels altres… i, sobretot, que oferim nosaltres.

«No és el mateix… però és que no ho ha de ser!»

Un text brillant i interpretacions superbes

Un text brillant, ple de referències al món de la nit, a les pel·lícules, llibres, música… de Guillem Clua, que no cau en cap moment en els tòpics més tòpics. A escena hi ha dos homes, però hi podria haver dues dones, o una parella heterosexual… al capdavall, parla de parelles.

Ramon Pujol (Bruno) i Albert Triola (Àlex) estan superbs en escena. A Smiley s’hi conjuguen moltes coses que fan que tot vagi rodat. El text i la direcció de Guillem Clua i dos actors que estan en estat de gràcia de principi a fi.

Un vestuari molt ben dissenyat i una escenografia molt eficaç de Sergi Corbera; un bon disseny d’il·luminació d’Arnau Planchart i una selecció musical de Roger Àbalos acaben de posar la cirereta en un muntatge brillant en tot moment.

«Per fi ho he entès, no vull tornar enrere.»

Smiley, després de l’amor és una comèdia rodona, perfecta. Una bona raó per anar al teatre, sortir-ne amb el cor ple de bon humor i unes quantes preguntes al cap.


  • El millor de l’obra: els dos intèrprets, Ramon Pujol i Albert Triola… i també el text i la direcció… i també… tot!!!
  • El pitjor de l’obra: que estem en plena pandèmia i no podran omplir el teatre com hauria de ser.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *