Crítica: Sota la catifa – Quin és el colmo d’un bon detectiu?

Crítica: Sota la catifa – Quin és el colmo d’un bon detectiu?
4.5 (90.67%) 15 votes

Nota: 8,5 sobre 10

A l’agost hi ha teatre a Barcelona!!! Durant molts anys, Barcelona era gairebé un desert teatral al mes d’agost… el Verus Teatre trenca aquesta rutina i  ho fa amb un thriller amb clau de comèdia, o una comèdia amb clau de thriller, que sembla fet a mida per a aquesta època de l’any.

Sota la catifa ens explica la història de quatre detectius privats, ben diferents, que es troben en una habitació d’hotel. De fet, a l’habitació només hi van tres, en Toni, l’Àlex i en David… perquè en Medina no se sap on és. Ha desaparegut i no dóna senyals de vida.

Sota la catifa té tots els elements per ser un thriller: intriga, sexe i violència

En David, l’Àlex i en Toni començaran una vetllada sols que, segons avancin les converses entre ells, anirà escarbant en els seus punts dèbils, en les seves misèries, en les seves flaqueses… sempre ben il·luminades per un Medina absent que, malgrat tot, és omnipresent.

I no us podem dir més perquè, com deia l’Agatha Christie, el detectiu no pot saber més que el lector… en aquest cas el públic. Però… què s’amaga sota la catifa?

Un text molt ben escrit al Versus Teatre

El text està molt ben escrit i, de seguida, ens perfila els tres detectius presents a l’habitació. El Medina el descobrirem pel que els altres diuen d’ell. Com a bon thriller, comença com una bassa d’oli i el misteri i la paranoia apareixen com una petita sospita i van fent-se més i més grans. Tot amanit amb una bona dosi d’humor, que ens farà riure de valent mentre ens trenquem les banyes intentant esbrinar què és el que realment està passant davant nostre.

En Toni, l’Àlex i en David aniran passant per moments de ràbia, d’eufòria, de còlera… es barallaran i es tranquil·litzaran els uns als altres… i descobrirem que, fins i tot entre els amics més amics, hi pot haver traïcions i punyalades per darrere. I que els amics més amics també ho són sempre, passi el que passi.

Si un no pot dir ni el que pensa davant dels seus amics…

Les contínues referències a detectius televisius i de pel·lícula o, fins i tot, al Cluedo, ens faran sentir que tot és molt proper. Al capdavall, els detectius són com nosaltres: tenen una vida, una família, una feina…

Per acabar d’arrodonir la posada en escena, els records i les vivències de cadascú, apareixen de forma externa. Unes projeccions en un format gairebé en blanc i negre i la recreació d’algunes anècdotes en escena ens ajuden a compondre un trencaclosques que ens deixa tan perplexos com als tres detectius que tenim al davant.

Grans actors per una gran obra de teatre

Jordi Cadellans, Ramon Godino, Miquel Sitjar i Raül Tortosa són una gran tria d’actors. Veient en Medina, en David, en Toni i l’Àlex sabem  que són la millor elecció per a aquests personatges. Tots plegats, juntament amb la direcció d’Òscar Molina, fan un equip fantàstic.

La il·luminació permet diferenciar el aquí i l’ara amb l’abans i fora de l’habitació. Un disseny d’il·luminació molt ben fet que fàcilita seguir el fil de la història. L’habitació és una habitació d’hotel, i és semblant a moltes habitacions d’hotel que hem vist… impersonal, neutra, amb elements de disseny…

La música de Malacara Wilson Band ens rep a l’entrada del teatre, en directe, i apareix en els moments oportuns durant l’obra..

Sota la catifa, a la Sala Versus, un thriller o comèdia que us farà passar una bona estona perquè és un bon text, un bon muntatge, bones interpretacions, bona direcció i bona música. Teatre a  l’agost… i tant que sí!!!


 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *