Crítica: Stronghold – No podem conformar-nos

6,5 sobre 10

Les dones de la família Stronghold sobreviuen a la seva mansió del Sud dels Estats Units. Els homes de la família no hi són. El germà és a la guerra que enfronta Nord contra Sud. El pare ha mort en unes inundacions que han destruït les plantacions i han malmès la casa, que encara té els soterranis ples de fang. Totes esperen el retorn del germà. L’hereu. Quan arribi, s’obrirà el testament del pare.

Ara només quedem nosaltres, les dones.

La mare intenta mantenir l’ordre establert a al casa, amb l’ajuda de la nova governanta que, al mateix temps, intenta mantenir l’ordre entre el servei.

Stronghold, una obra que ens parla d’una familia americana

Les germanes Stronghold viuen el pas del temps  cadascuna a la seva manera. L’arribada d’en Talbot, el germà, ho alterarà tot per sempre més. No només el present i el futur, sinó també, el passat.

Una adaptació del text molt ben treballada que trasllada Les Troianes d’Eurípides a una plantació de cotó, tan tancada i opressiva com el món en guerra del text original. Un món on les dones no tenen veu ni vot i són tractades com a mercaderia.

Al final, no hi ha tanta diferència entre els esclaus que es compraven al mercat, i les dones de les famílies benestants, que es donaven en pactes matrimonials on no hi tenien res a dir. Les dones obeeixen i prou. Només Cassandra sembla rebel·lar-se a al futur que li volen imposar.

Tinc marcada a la pell la meva condició. Mai no podré escapar de qui sóc.

Un bon ritme dramàtic a Stronghold 

El ritme de l’obra estava molt ben aconseguit, barrejant petits monòlegs i escenes de diàleg, que permetien anar lligant caps i seguir l’argument. La tensió era palpable des del primer moment i va anar creixent fins a un final explosiu. Xavi Quero ha fet un bon treball de direcció.

L’escenografia, breu, no destorbava el muntatge. Era una escenografia utilitària, al servei del text. Igual que el disseny d’il·luminació. El vestuari estava molt ben dissenyat (llevat d’algun detall que caldria millorar).

Interpretacions irregulars

Les interpretacions van ser irregulars. Les actrius i l’actor són molt joves i els falta encara esbravar-se una mica més amb públic real. En alguns moments se’ls notava encarcarats i poc naturals…o bé una mica accelerats. Però això millora amb el temps. El fons que es va veure, era molt bo.

Sobre tot, les actrius (la família Stronghold i el servei) van estar més segures que el germà, a qui li va faltar saber transmetre els seus sentiments amb més convenciment.

  • Corina: Marta Abellán
  • Charlotte “Lotte”: Marta Martínez-Seara
  • Cassandra Stronghold: Ainara Rolíndez
  • Pollyanna “Polly” Stronghold: Laura Lee Clara/Laura Salvador
  • Andrea Stronghold: Júlia Costa
  • Mary Catherine “Merricat”: Marta Mateo
  • Talbot Stronghold: Jan Zawisza/Xavier Quero
  • Ecaterina Stronghold: Núria Bonet/Jana Sànchez

Stronghold, a la Sala Fènix, és un muntatge que és molt interessant per la revisió de la tragèdia d’Eurípides. I després d’uns quants dies en escena, segur que tots se senten més còmodes en el seu paper i us oferiran unes interpretacions molt correctes.

Les guerres no es guanyen només al camp de batalla.

Sobretot, no perdeu detall dels cants en directe. Una gran combinació de veus que interpreten en directe. Cants litúrgics en llatí que ens deixen amb la boca ben oberta.


 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *