Crítica: The Visit

Crítica: The Visit
¡Puntúame!

La companyia Escapade Theatre ho ha tornat a clavar. La seva adaptació de La Visita de la Vella Dama, de Friedrich Dürrenmat, al Teatre Almeria, és teatre que cal anar a veure.

L’argument és conegut de sobres. Al poble de Güllen hi ha expectació per l’arribada de Klara Zachanassian, una més que multimilionària dona, que torna al poble on va néixer, amb la promesa de donar milions per treure’l de la misèria i la poca prosperitat d’on sembla que no n’ha de sortir mai.

Klara Zachanassian arriba al poble i ofereix els milions, però perquè el poble rebi els diners, primer cal que es compleixi una condició. Cal que Anton Schill mori. Klara vol justícia. I ara que se la pot pagar, la tindrà.

The Visit, una obra que parla sobre Europa

 

La visita de Klara Zachanassian destaparà una Europa construïda sobre fonaments molt tous. Una Europa amb uns valors que s’adapten a la butxaca més plena “I can afford it” (“Ara m’ho puc pagar”) respon Klara Zachanassian. Una Europa on la cultura no garanteix que els valors es mantinguin, on la religió pot no ser un refugi.

“Pity is the great justice” (Priest) “Justice has no pity” (Klara) (“la pietat és la justícia més gran – La justícia no té pietat”)

El muntatge del Teatre Almeria sembla inspirar-se en les velles pel·lícules en blanc i negre dels anys trenta, on els intèrprets es maquillaven amb les cares molt blanques, amb els pòmuls marcats, amb els ulls molt ressaltats. Cares que semblen màscares. Personatges que semblen titelles en mans de Klara. El vestuari també té un aire antic, deixat, abandonat… llevat del vestuari de Klara, brillant, vistós, en contrast amb tots els altres.

L’escenografia utilitza maletes i caixes per anar muntant els diferents escenaris de l’obra: la posada, l’estació, l’ajuntament, la botiga, el bosc… sense que en cap moment s’aturi l’acció que, a més, aprofita tots els espais del teatre per construir el petit poble de Güllen. I la música en directe és un regal per a l’espectador.

Una adaptació molt ben trobada a The Visit 

Sue Flack dirigeix aquesta adaptació i fa que tots els personatges siguin realment patètics. Tots creuen tenir valors altíssims i tots són mediocres. No se’n salva ni Klara, ni Anton, ni l’Alcalde, ni la Professora… ningú.

El repartiment és extens. Però malgrat la seva extensió, mai no es veu l’escenari enfarfegat de gent. Les diferents escenes de l’obra estan molt ben estudiades i molt ben estructurades.

Tots els intèrprets ho fan realment bé, però voldria destacar a Sue Flack, que ens regala una Klara Zachanassian excessiva; en Norbert Becker, que interpreta un Anton Schill que ens recorda molt sovint en Buster Keaton i en Jordi Farrés (que va fer el cover de David Lifschitz) en el paper de Moby, l’única ànima càndida d’aquest món patètic, l’únic que és feliç perquè sí.

“Not for the sake of Money, but for of justice” (no per diners, sinó per justícia).

Un muntatge rodó arriba a l’Almeria Teatre

The visit a l’Almeria Teatre és un muntatge rodó, ben fet, ben interpretat, ben posat en escena… que té una única pega… és en anglès i no té subtítols i això farà que hi hagi gent que no vagi a veure’l. I ja us podem assegurar que, per poc nivell d’anglès que tingueu, aneu-hi. I si no en sabeu gens també.

The visit és una bufetada ben donada a la nostra pròpia complaença. Una bona sacsejada als nostres valors plens de pols. Un terratrèmol que fa tremolar els fonaments de tot allò que ens sembla que és inamovible i ens demostra que no hem de ser tan confiats.

“You seem to forgot that this is Europe”, diu l’Alcalde (“sembla que ha oblidat que això és Europa”). Com si això volgués dir alguna cosa…


9.5 sobre 10

Un comentario:

  1. Pingback: The Visit by Friedrich Dürrenmatt – Jordi Farrés

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *