Crítica: Top girls

Nota: 9 sobre 10

Top girls es l’obra de teatre que es pot veure al Teatre Akadèmia i ens presenta a quatre dones. La Marlene està de celebració. L’han ascendit a directora executiva i convida unes amigues a sopar. Però en veure les amigues sospitem que alguna cosa no és el que hauria de ser. La primera en arribar és: Isabella Bird, una exploradora victoriana que va viatjar per gairebé tot el món allà al segle XIX, sempre disposada a seguir el seu marit.

Després arriba Lady Nijo, des del segle XIII, una monja budista que havia estat una cortesana de la cort de l’emperador, utilitzada pel seu pare, per aconseguir favors imperials; utilitzada per l’emperador fins que se’n cansa; utilitzada per altres cortesans, fins que la rebutgen… i que té una filla que serà educada per fer el mateix que ha fet ella.

La tercera en arribar és la Papessa Joana, que fa un salt en el temps des del segle IX, l’única dona de la història que arriba a Sant Pare de l’Església, perquè des dels tretze anys va viure com un home per poder accedir a un món on les dones estaven vetades: el món del coneixement.

Un espectacle a Barcelona que parla sobre les dones en un món d’homes

espectaculos barcelona

La darrera en arribar és Griselda, un personatge fictici, creat per Petrarca; una dona que jura obediència absoluta al seu marit, un marit que la posa a prova, amb humiliacions i tracte vexatori. I malgrat això, ella compleix sempre el seu vot d’obediència. Totes, a la seva manera, han hagut de sobreviure a un món dominat per homes, que fan i desfan al seu gust, deixant-les de banda. Totes han trobat la manera de tirar endavant. Marlene celebra amb elles el seu ascens… ella també ha triomfat en un món especialment masculí. Enmig d’aquestes dones, un cambrer amb un aire displicent, va servint el sopar. Amb elegància però amb una certa sornegueria…

top-girls-teatre1

Quan el sopar acaba, el cambrer, una ombra vestida de negre, reconstrueix l’escenari amb les peces que fins ara eren la taula i les cadires del restaurant i ho converteix en una tanca de jardí. Dues nenes, la Kitty i l’Angie entren, es deixen caure a terra, i parlen. Des de darrer, la mare d’Angie la va cridant. L’Angie és més gran que la Kitty, però la seva ment s’ha quedat més enrere. L’Angie és ingènua, la Kitty és intel·ligent i espavilada, i un punt cruel. S’avenen. Juguen, es barallen, fan pactes… són dues adolescents que se senten incompreses en un món que no entenen. “Si encaixes a l’escola, encaixes en altres llocs”. Per què l’Angie no pot ser com la Kitty?

L’espai d’aquest espectacle de Barcelona es transforma de nou i apareix el lloc on treballa Marlene. Les secretàries, entre elles, tenen un tracte amical però un punt distants. Saben que són companyes però són en un món que també les fa contrincants si es dóna el cas. Les clientes de l’empresa, una empresa de treball temporal, són sotmeses a uns interrogatoris exhaustius i incisius. Un espai ocupat per dones per on sobrevola un home, Howard, algú que hauria d’haver obtingut l’ascens que li han donat a la Marlene… “Què farà ell treballant per a una dona?”.

“Crec que passo més com un home”. Les dones han de ser homes per poder triomfar. El món del treball és un món d’aparences, cruel i despietat”.

top-girls-teatre3

I l’Angie, la neboda de Marlene, apareix a la seva vida. L’Angie, una neboda que apareix des del seu passat. Marlene, la gran triomfadora, es veu encarada amb la seva realitat familiar. L’ombra, de nou, transorma l’espai en una cuina, amb moviments elegants i displicència. Marlene es retroba amb Josie, la seva germana, amb Angie, la seva neboda, al poble d’on va fugir perquè allà no hi havia futur per a ella. Josie s’hi va quedar. La germana responsable que es queda a casa cuidant de la família. Però, de la mateixa manera que el sopar era un miratge, la vida de Marlene i de Josie també ho són.

Llevat de Neus Pàmies, que sempre interpreta la Marlene, Ariadna Figols, Alba José , Cristina López i Maria Salarich es reparteixen els diferents personatges que van girant al seu voltant, com si la Marlene fos el centre d’un petit univers. En Jaume Viñas és l’ombra elegant i sempre amb un punt sorneguer que construeix i reconstrueix els espais amb una elegància sòbria. La dificultat d’interpretar diferents personatges de forma sincopada queda superada amb escreix. Angie sempre és Angie i no té ni un bri de secretària. Kitty sempre és Kitty i no hi trobem res de Lady Nijo.

Un text que comença i acaba amb imatges irreals. No ens podem creure que el sopar sigui real, amb aquelles convidades, però tampoc no ens podem creure que Marlene, de sobte, vulgui renunciar a tot el que ha aconseguit a canvi d’una abraçada. Un text dur, on ens mostren un món on les regles estan canviant ràpidament, on només sobreviu qui és capaç d’adaptar-se, de lluitar. Matar o morir. No hi ha més opció.

La música, dels anys 80, ens recorda contínuament que som a l’Anglaterra de la Sra. Thatcher. “A house… in the midle of the street… “. El liberalisme triomfa. L’individualisme triomfa. El grup, el clan, la família… tot s’esvaeix. La caracterització i el vestuari estan molt ben dissenyats i donen a cada personatge la definició que necessita. Faldilles de tub, camises amples, pantalons elàstics… i, sobre tot, grans espatlleres.

L’obra de teatre Top Girls és un text per escoltar amb atenció. Al capdavall, i encara que sembli mentida, és tan actual que pot arribar a sorprendre.

espectaculos barcelona

Te interesará:

Crítica: L’expedient Nota: 7.5 sobre 10 Una empresa fa un ERO. Quatre treballadors de l’empresa es reuneixen en un magatzem per decidir què poden fer per canviar la situac...
Crítica: Macbeth al Liceu Nota: 8,5 sobre 10 Les mans de Macbeth estan plenes de sang. Atret pels prometedors auguris de les bruixes i amb l'ajut de la seva ambiciosa esposa, L...
Crítica: No me llames Solsticio, llámame Otoño Nota: 7,5 sobre 10 No me llames Solsticio, llámame Otoño es una pequeña pieza de clown gestual llena de dinamismo e inocencia con un final redondo. Ma...

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *