Crítica: Turandot, la princesa de gel

Crítica: Turandot, la princesa de gel
5 (100%) 3 votes

Valoració: 9.5 sobre 10

Després de l’espectacular muntatge de La flauta màgica de Mozart el 2016, creia que el Liceu ja no em podia sorprendre però m’equivocava. La versió high-tech d’una de les òperes més famosa de Giacomo Puccini, Turandot, encara estava per arribar.

Potser no coneixeu la trama de Turandot però segur que heu escoltat una de les àries més belles que s’han escrit mai: “Nessum Dorma” (Que ningú dormi).

Turandot obliga els seus pretendents a resoldre tres enigmes

En aquesta òpera ambientada en la Xina imperial, la princesa Turandot (la soprano Lise Lindstrom) – que s’ha de casar per complir la voluntat del Rei – obliga els seus pretendents a resoldre tres enigmes. El premi és ella. El càstig, la decapitació. Són molts els que ja han perdut la vida fins que arriba un nou pretendent que manté el nom en secret.

Calaf (el tenor Gregory Kunde), el pretendent anònim i fill del rei tàrtar destronat, resol els enigmes però la gèlida Turandot el rebutja una i una altra vegada. Pesa sobre ella el record de la violació i assassinat d’una avantpassada a mans d’un estranger. Per això, la princesa no és capaç d’estimar.

Ara, però, és Calaf qui planteja un enigma. Turandot ha d’esbrinar el seu nom abans que arribi l’alba. Si no ho fa, s’haurà de casar amb ell. Podrà Calaf fondre el cor de Turandot? L’ajudarà a aconseguir-ho l’amor incondicional de la seva criada, Liù? Endevinarà la princesa qui és el pretendent?

Què té de nou aquesta proposta?

Puccini no va poder escriure el final de Turandot perquè va morir. Va ser Franco Alfano qui la va acabar alguns anys més tard a partir de les notes que va deixar el compositor. Per això, aquesta òpera pòstuma ha tingut diversos finals com el Turandot de 1999 amb què el Liceu va reiniciar la seva activitat amb una versió concert al Palau Sant Jordi, sota la direcció escènica de Núria Espert.

Turandot no pot d’estimar per l’agressió sexual a una avantpassada

En la versió que ara podem veure, el cor de gel de la princesa no es fon fins que mor Liù (la soprano Anita Hartig) a qui besa als llavis. És en aquest moment que Turandot descobreix l’amor i s’enamora de la força d’aquesta dona que se sacrifica per Calaf.

D’on treu la força aquesta dona? De l’amor

Aquesta versió de Turandot obre la porta a diferents lectures. Podem atribuir a la princesa de gel una inclinació lèsbica? L’obsessió de Calaf per Turandot el converteix en un assetjador sexual?

Però l’enigma més important d’aquesta òpera, que no resoldrem mai, és: Quin final hauria triat Puccini si hagués viscut?

Una versió high-tech que sorprèn i manté la qualitat musical

El que destaca més d’aquesta versió de Turandot és l’ús d’alta tecnologia. L’artista visual Franc Aleu, col·laborador habitual de la Fura dels Baus, omple l’escenari de vídeos, llums, colors, textures, imatges líquides amb moviment descendent.. per transmetre els sentiments dels protagonistes (amor, fidelitat, rebuig, obsessió). En algun moment, però, els llums led que canvien de color amb la veu i la música ens recordem els jocs amb pistoles làser.

Aquesta arriscada proposta digital, que ens deixa bocabadats, en cap cas afecta la qualitat musical d’aquesta òpera dirigida per Josep Pons en què destaquen dos moments. La preciosa ària que canta Liù en el moment de la seva mort (l’última peça que va compondre Puccini) i un esplèndidNessum Dorma”, cantat pel tenor Gregory Kunde que ens emociona de tal manera que aplaudim amb entusiasme.

El paper de Turandot (Lise Lindstrom) és el més difícil perquè sempre està a escena i ha de contenir l’emoció per ajustar-se al seu gèlid personatge. A més, ens ofereix una àmplia gamma de registres que van dels tons més aguts, propis d’una soprano, a altres més baixos que l’allunyen de la seva tesitura, amb l’esforç addicional que això comporta.

Una complexa escenografia geomètrica

Per la seva banda, l’escenografia a càrrec de Carles Berga i el propi Alieu usa una base giratòria i sis blocs d’escales que giren entorn d’una piràmide que també es mou. Una geometria circular concèntrica que es reprodueix també en el tocat de Turandot que forma part del vestuari dissenyat per Chu Uroz, un altre dels col·laboradors habituals de La Fura dels Baus.

Què és manté en aquesta adaptació?

L’excel·lent música d’una de les òperes més famoses de Puccini, escrita entre 1920 i 1924, que es va estrenar el 1926 a l’Scala de Milán. En ella, el compositor – com molts dels seus coetanis – mostra el seu gust per l’Orient i imita la seva música.

Dos sòlids valors que funció rere funció ens acompanyen amb qualitat i eficiència.  Per una banda, la potència del Cor del Liceu que, sota la direcció de Conxita García, brilla amb llum pròpia convertint-se en un personatge més.

Per una altra, els dispositius mecànics que – amagats en els soterranis del Liceu –  permeten fer realitat un muntatge tan complex com aquest. A més de l’assistència d’un equip tècnic que garanteix el correcte funcionament del maquinari per fer canvis de llum, activar engranatges, projectar imatges, etc.. L’escena en què cauen els bustos és realment preciosa.

Felicitats pel 20è aniversari

Quan el 1994 es va cremar la sala de concerts del Liceu, els amants de l’òpera vam quedar orfes. Van passar cinc anys fins que el 1999 va tornar a obrir les portes amb noves instal·lacions i un aire de renovació que s’ha mantingut fins a dia d’avui.

Felicitem el Liceu pel seu 20è aniversari però també a nosaltres per tenir la sort de veure propostes com aquesta. I que sigui per molts anys més.

FITXA TÈCNICA de “Turandot” – Gran Teatre del Liceu

  • Òpera pòstuma de Giacomo Puccini
  • Llibret: Giuseppe Adami i Renato Simoni
  • Direcció musical: Josep Pons
  • Direcció d’escena i videocreació: Franc Aleu
  • Codirecció d’escena: Susana Gómez
  • Direcció del Cor: Conxita Garcia
  • Escenografia: Carles Berga i Franc Aleu
  • Vestuari: Chu Uroz
  • Repartiment (14/11/2019)
    La princesa Turandot: Lise Linstrom
    L’emperador Attoum: Chris Merritt
    Timur: Ante Jerkunica
    Calaf: Gregory Kunde
    Liù: Anita Hartig
    Ministres: Ping, Toni Marsol; Pang, Francisco Vas; Pong, Mikeldi Atxalandabaso
  • Una producció del Gran Teatre del Liceu

Lluïsa Guàrdia

Filòloga i peridista cultural. Amant de totes les expressions culturals: cinema, teatre, música, exposicions, lectura ...

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *