5 sobre 10
Acheron Lacroix presenta Almas al Teatre Aquitania. Un espectacle de màgia o mentalisme d’un mag que es presenta com a finalista d’un show televisiu.
L’espectacle comença amb una parella de mags, Doble A, que fan com de teloners. Uns mags còmics que, en un futur, segurament hauran agafat més experiència i aconseguiran més riures dels que aconsegueixen ara. Una parella de mags que encara necessiten temps per “desfogar-se”… i, per fer-ho, cal que hi hagi públic. Acheron Lacroix els dóna aquesta oportunitat, i creiem que la sabran aprofitar i acabar de polir la seva manera de fer.
Acheron Lacroix, un mag solemne i dramàtic al Aquitània
Després d’una introducció còmica, apareix Acheron Lacroix. Un contrast amb el que acabem de veure en la introducció amb Doble A. Acheron Lacroix no fa broma. És solemne, dramàtic. Potser és massa solemne i massa dramàtic. Parla de forma massa engolada i vol donar un aire molt transcendental a cadascuna de les frases que diu.
L’acompanya una noia que, a més de fer d’ajudant, va ballar un parell de coreografies durant l’espectacle mentre Acheron Lacroix no era en escena. Tenint en compte que el públic havia vingut per veure un espectacle de màgia, no s’entenen els dos números de ball.
Un show amb un ritme inestable
Els trucs van ser lents i enrevessats, es feien llargs i acabaven per no captar l’atenció de la gent, que es distreia. Acheron Lacroix necessita triar gent del públic per fer els seus trucs, i un mag ha de saber triar la gent que pujarà en escena. Si el públic ha de formar part de l’espectacle, cal ser molt curós amb qui es tria. Va triar una noia joveneta a qui va fer plorar en escena… i a qui va tenir allà fins que la noia es va ensorrar. Calia? Creiem que no.
Almas, al Teatre Aquitania, és un espectacle que utilitza la publicitat televisiva per atraure gent… però un cop la gent està asseguda a platea, cal saber oferir alguna cosa més que publicitat televisiva.
