Nota: 9 sobre 10
La Compañía des Chats Perchés ha tornat a muntar un espectacle excel·lent. Una companyia petita que sap arriscar. Aquest cop ha posat en escena ART. En francès. En la llengua en què l’obra va ser escrita.
Art és una peça de teatre que ha estat representada moltíssimes vegades i que sembla que no ens pugui aportar res de nou. Doncs no.
Qui est tu pour imposer ta loi?
Una direcció molt bona de Perrine Andersen fa que els tres actors, Stéphane Groshanny (Serge), Nicolas Point (Marc) i Arnault Sablier (Ivan) llueixin i facin lluir el text. No hi ha histrionisme, no hi ha exageració, no hi ha clown. No cal. El text és prou potent perquè funcioni gairebé sol… la sobrietat dels actors fa que tot adquireixi molta credibilitat.
Il ne faut pas jamais laisser ses amis sans surveillance.
A Art trobem dos egos aparents que lluiten per una posició dominant
Stéphane Groshanny (Serge) i Nicolas Point (Marc), els dos personatges més madurs, mantenen un to més altiu, més prepotent, una seguretat en si mateixos que, de fet, amaga moltes inseguretats. Dos egos aparents que lluiten per una posició dominant.
L’Arnault Sablier (Ivan) sap mostrar un home que és un mar de dubtes, que va a temptines pel món, amb por, ple d’inseguretat. És l’espectador de les discussions dels seus amics, i de vegades, n’és l’objectiu. Perquè, malgrat les diferències, són amics. O això és el que creuen.
Ivan a été toujours ce qu’il est.
Vous êtes dans une spirale, tous les deux!!!
La compra d’un quadre, el punt de partida d’Art
La compra d’un quadre blanc per part de Serge farà sortir a la superfície tots els malentesos, les coses que no s’han dit, allò que s’amaguen els uns als altres, tot el que han callat durant 15 anys d’una amistat ferma i sense escletxes que, a l’hora de la veritat, ni és ferma i està esquerdada de dalt a baix.
Pourquoi on se voit si on se hait?
Un escenari negre, amb quatre mobles blancs. El quadre… doncs el quadre està penjat de la manera més insospitada. Aneu a descobrir-ho perquè us sorprendrà. Un quadre que cadascú veurà de manera diferent. I no és l’únic quadro que hi veurem en escena perquè, per a cada monòleg, tot queda congelat i només veurem moure’s l’actor que ens parli. La resta, com un quadre figuratiu, quedarà quiet, immòbil. Un bon treball d’il·luminació completa la posta en escena.
Cher? … Dans l’absolu… oui!
Tu dis “l’artiste”… comme une divinité!
Un quadre blanc, d’uns 1.60×1.20 aproximadament, amb unes ratlles blanques…
ART, a l’Ateneu del Raval. Un muntatge excel·lent que cal anar a veure per gaudir d’un text que no ha perdut un bri d’actualitat, interpretat de manera extraordinària. I escoltar el text en versió original és una passada!!!
Reserva tus entradas por email: companialeschatsperches@gmail.com
