Nota: 8 sobre 10
Sota la direcció de Laia Alberch, el Teatre La Gleva ens porta a un quadrilàter de boxa. Avui anem a veure una lluita, una lluita que no és nova, que ve de lluny, de sempre. La lluita per avançar i treure’ns de sobre totes aquelles lloses que són un llast i que fa tant de temps que les arrosseguem que ja sembla que formin part de nosaltres mateixos.
La Laia Alberch pujarà al ring, mentre l’Eduard Tudela l’ajudarà en la seva lluita
Un cop a dalt del quadrilàter, la Laia Alberch comença a parlar. Més que parlar, sembla que les paraules li surtin com un doll que no es pot aturar… perquè ha obert una aixeta que ja no es pot tancar fins que no hagi buidat tot el que ella duu al pap.
La Laia Alberch ens parla de coses que tots hem viscut, però hi dóna una volta subtil i ens fa veure que, potser, són cadenes que ens van lligant de mica en mica. Allò que tothom veu de color de rosa, és potser una corda més que ens impedirà avançar i ser nosaltres mateixos.
He pecado sin darme cuenta
A»Así empezó la guerra» una dona ens explica els moments que han marcat la seva vida
Moments que tots veiem amb alegria. Ells sap donar-los la volta i veure més enllà.
Tú, que llegaste para salvarme de la muerte. Que me salvaste con un beso que no te pedí.
I, mentrestant, l’Eduard Tudela, impassible, va muntant i desmuntant tot el que la dona necessita per al seu combat, l’ajuda a vestir-se, a canviar-se de roba, va marcant els diferents moments del combat… ell no és allà per participar en aquesta catarsi. Ell és allà per ajudar als altres a fer-la. Ell ens rep al principi i ens acompanya a la sala, amb una certa sornegueria, i ell ens acomiada… aquest cop sí, amb una sornegueria molt evident.
Un retrat del que estem vivint a La Gleva Teatre
Así empezó la guerra no és un muntatge fàcil. A La Gleva no hi anem a veure una comèdia alegre. Hi anem a veure un retrat del que estem vivint. Un retrat que, a estones, pot semblar distorsionat… però són les distorsions les que fan que descobrim que potser les coses no són com creiem que són.
Así empezó la guerra és un muntatge que ens dóna ganes de demanar hora a La Gleva per poder pujar al quadrilàter i cridar i vomitar tot allò que no ens agrada. Això sí, amb l’assistència de l’Eduard Tudela.
