Crítitica: Assajar és de covards

Nuestra opinión

Nota: 6 sobre 10

Assajar és de covards no és una obra de teatre, no és un muntatge ordenat, no és un concert, no és… no és res que us pugueu imaginar i és una mica de tot. A l’Àtic22 us oferiran una mena de jam session on tot està permès.

L’espectacle (o com n’hi vulgueu dir) comença, fins i tot, abans d’entrar a la sala on us asseureu on voldreu. Alguns espectadors acabaran a terra, sobre coixins. L’espai és eclèctic, i ens demanen que l’omplim… ells ja s’adapten al resultat final.

Un espectacle a Barcelona experimental y diferent

Una lectura dramatitzada a l’àtic, La Plaga, continuarà amb una segona lectura, Salfina, a la sala del Tantarantana, en una representació no apta per a gent que tingui problemes musculars, ja que ens van situar d’esquena a l’escenari i la postura sobre les butaques era una mica forçada.

De nou pujar a l’àtic, sense ascensor, i un petit concert intimista ofert per Teresa Coderch, a qui semblava que li faltava una mica de seguretat en l’escenari. Cantar amb els ulls tancats en un recinte petit, crea una barrera entre l’intèrpret i els seus oients. Després, alguns valents ens van oferir una relectura de les dues dramatitzacions que ja havíem vist.

El projecte, innovador i engrescador, és molt divertit… però es basa en un esquelet molt bàsic i molta improvisació. La improvisació feta entre sis actors fa que les pauses entre cadascuna de les peces teatrals i el concert siguin massa llargues, massa embafadores… les rèpliques i contra-rèpliques no sempre tenen l’agilitat que cal i, la jam sessions, que hauria de tenir un ritme frenètic, queda llastada per estones de xerrameca sense sentit i intents fallits de voler ser graciosos.

Assajar és de covards és un espectacle que vol innovar, incloure l’espectador com a part vital del muntatge, barrejar conceptes, investigar noves formes de dramatúrgia. I això és excepcional. Però un guió bàsic, massa bàsic, i massa gent remenant la cassola, fan que el cuinat és cremi. Una mica menys d’improvisació… o menys gent interactuant alhora, alleugeriria el muntatge.

Assajar és de covards és una proposta interessant per descobrir una manera de fer teatre més enllà del teatre.

Nicolas Larruy

El teatre m’agrada des de què tinc memòria. De ben petita ja anava a veure el Cicle de Teatre per a Nens i Nenes de Cavall Fort, al Romea… i ja no he deixat de gaudir del teatre. Per a mi, el teatre és salut, és felicitat… és vida! Actualment, a més de col·laborar a Espectáculos BCN, i de dedicar temps al teatre amateur, faig de jurat a la Mostra de Teatre del Raval i al Concurs de Teatre del Foment Martinenc; també col·laboro a Ràdio Montornés. El meu Linkedin

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *