Nota: 6,5 sobre 10
Sota la direcció d’en Pere Arquillué, la Villarroel ens porta Audiència i Vernissatge, dos textos de Vaclav Havel. Uns textos que ens presenten situacions molt quotidianes en el món repressiu en el que va viure i que ell ens mostra, mentre n’accentua la seva ridiculesa.
Audiència amb Joan Carreras com a escriptor
A Audiència hi trobem en Vanek (Joan Carreras), un escriptor de teatre, obligat a treballar en una fàbrica cervesera del règim. Un lloc on les feines són absurdes i repetitives. Un lloc d’on no sembla que hi hagi escapatòria possible, perquè és una roda que gira sempre de la mateixa manera, en un engrantatge fet perquè res no canviï.
El seu cap, en Josep Julien, és un funcionari a qui han col·locat allà perquè deu ser el lloc on molesta menys. La reunió entre els dos deixarà veure que el món està en menys dels mediocres i que la cultura i l’educació són subversives i cal tenir ben lligades i controlades. La reunió entre els dos homes és també una roda que gira i gira i no va enlloc. Una roda més de l’engranatge en el que Vanek i el seu cap estan ficats.
Vernissatge, amb Rosa Gàmiz i Josep Julien
Vernissatge ens mostra en Vanek visitant uns amics. Uns amics que han aconseguit un estatus dins el partit, dins l’engranatge. Els amics acaben de redecorar el seu pis amb elements de luxe, perquè la seva situació els ho permet. La visita de Vanek és l’excusa dels dos amics, en Josep Julien i la Rosa Gàmiz (Michal i Vera) per muntar un aparador de cara a la galeria del nou món en el que viuen.
Un nou món en el que necessiten espectadors que els aplaudeixin. La Vera i en Michal estan per damunt d’en Vanek, per damunt de tot… però el necessiten amb desesperació. Si ningú no pot veure la seva vida… de què serveix?
Quan un arbre cau i ningú no el veu, fa soroll? Necessitem la claca!
Més comicitat als textos
En Pere Arquillué ha potenciat la comicitat dels textos i ha fet que la broma fàcil, la facècia, el clown siguin presents des del primer moment.
El text, tot i que és important, queda una mica difuminat rere els actors. Hem trobat a faltar la subtilesa que vàrem veure en el muntatge de Vernissatge a la Sala Maldà. Un muntatge en el que el text brillava i els actors estaven al seu servei, i no a l’inrevés.
En Josep Julien, la Rosa Gámiz i en Joan Carreras fan un treball magnífic: exagerats, histriònics, còmics… la seva comicitat deixa veure el patetisme d’uns personatges que viuen en un món que els té lligats de mans i peus i que no els deixa fer res que no estigui permès.
L’escenografia està molt ben dissenyada. El canvi del despatx de la cervesera al pis de Michal i Vera és tot un espectacle en ell mateix. Cal parar-hi atenció perquè sorprèn i dóna ganes d’aplaudir-lo.
Audiència / Vernissatge, a La Villarroel, són dos textos que ens fan recordar temps no tan llunyans…
