Crítica: Balneari maldà 1

Nuestra opinión

Nota: 9 sobre 10

Qui som? Què som? Qui ens defineix? Què ens defineix? Al Balneari Maldà 1, La Identitat, hi trobareu unes quantes respostes… o no… potser encara sortireu amb més preguntes al cap i haureu de mirar la foto del vostre dni per comprovar que sóu la mateixa persona… bé, això si és que la foto del dni és passable, que ja sabem que acostumem a sortir-hi amb una cara que no semblem ni nosaltres mateixos.

Un seguit de personatges us aniran explicant, amb breus intervencions, com ens definim o com ens defineixen. I ens parlaran de la nostra identitat. De les nostres identitats, perquè al Balneari Maldà 1 descobrim que en tenim unes quantes… tenim la identitat nacional, la identitat de gènere, la identitat lingüística, religiosa, racial, social, planetària, intergalàctica… si us pensàveu que les coses eren fàcils, allà us ho complicaran una mica.

Amb música, ball i molt, molt bon humor, el Balneari Maldà 1 intenta posar en clar un tema tan pelut com La Identitat 

Un mossèn, una pianista, un mestre de cerimònies (o és una mestra de cerimònies?), el Sr. Antonio (sí, home, el de la llum!), un homenatge merescut a les Teresines de La Cubana, Pere Calders, els mateixos actors i actrius… tots ells, i uns quants més, aniran desfilant davant vostre, intervenint en escenes on no hi han d’intervenir, interrompent, teixint un relat amb molt de ritme i enginy que ens fa riure des del primer moment. I ens riem de nosaltres mateixos.

Eduard Autonell, Núria Cuyàs, Ricard Farré Laura Pau i Ariadna Cabiró s’ho passen bé a escena i ens ho fan passar bé a nosaltres, el públic. Però no us confongueu, el bon rotllo i la bona entesa no vol dir “ja que som entre amics…” No. Hi ha bon rotllo, molt bon rotllo. I molta entesa. Però també hi ha molta qualitat. El text és excel•lent i la interpretació, prou difícil perquè barreja teatre dins del teatre i canvis continus de personatge, és extraordinària.

El Balneari Maldà 1: la Identitat, és una bona teràpia per curar-nos d’algunes cabòries que tenim al cap.

Nicolas Larruy

El teatre m’agrada des de què tinc memòria. De ben petita ja anava a veure el Cicle de Teatre per a Nens i Nenes de Cavall Fort, al Romea… i ja no he deixat de gaudir del teatre. Per a mi, el teatre és salut, és felicitat… és vida! Actualment, a més de col·laborar a Espectáculos BCN, i de dedicar temps al teatre amateur, faig de jurat a la Mostra de Teatre del Raval i al Concurs de Teatre del Foment Martinenc; també col·laboro a Ràdio Montornés. El meu Linkedin

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *