Per Aina Ruiz
La discogràfica barcelonina Bcore està de celebració, i això és el que vam viure divendres a la nit a la sala Apolo de Barcelona, una festa d’aniversari entre amics, quasi en família, on tots els presents volíem festejar els 25 anys d’aquesta discogràfica apostant per la bona música d’aquí. Des dels seus inicis en el hardcore punk el segell creat per Jordi Llansamà ha evolucionat cap a estils ben diferents conformant un catàleg amb multiplicitat de cares, i el cartell que ens ocupa en aquest cas és un clar exemple de personalitats ben diferents però amb un esperit comú: d’inconformisme, d’experimentació i innovació, de no deixar-se limitar per les etiquetes i sobretot de molta intensitat.
L’encarregat d’escalfar motors va ser Joan Colomo, que després repetiria a l’escenari com a baixista de The Unfinished Sympathy, grup del que formava part fins a la seva dissolució fa deu anys, moment en el que va començar la seva carrera en solitari. El bon rotllo de les cançons de Colomo, amb aquest punt entre protesta i naïf i la seva comicitat a l’hora d’interpretar-les, de seguida van connectar amb el públic. El repertori es va centrar en els seus primers treballs, menys un parell de temes del seu últim i molt recomanable disc La fília i la fòbia.
Quan va començar la segona actuació de la nit la sala ja estava plena de gom a gom, era un dels moments únics que ens regalava la vetllada, l’ocasió de gaudir de The New Raemon interpretant íntegrament el seu primer treball A propósito de Garfunkel. Ramon Rodríguez va començar “justificant-se” dient que tocarien aquest disc “tant depriment perquè el Jordi ens ho ha demanat”, elecció que molts dels presents agrairem eternament al director de Bcore. Les expectatives es van complir, l’execució i el so van ser perfectes, i vam tenir el tema Sucedáneos de regal, cançó que havia de formar part del disc que ens ocupa però que finalment va acabar a La dimensión desconocida. Se’ns va acabar de posar a la butxaca quan va modificar els últims versos de A propósito del asno per “elles van creciendo y ahora se llaman Mourn, elles molan que te cagas” referint-se al grup que tenen les seves filles.
I aquí va arribar el moment més festiu de la nit, l’actuació del trio Nueva Vulcano fent versions dels temes que els agraden acompanyats de diferents artistes del segell. Des de Las Grecas amb Joan Colomo, el moment més autèntic i boig de la vetllada, passant pels Planetas, amb Marloto a la guitarra, Golpes Bajos amb Eric Fuentes o El último de la fila amb Jordi Llansamà, “el patriarca” conegut com Jordi Bcore. Durant les actuacions l’escenari va ser una festa contínua i l’alegria i el bon rotllo es reflexaven en les cares de tots els assistents. Un moment que, sens dubte, tots recordarem.
I va arribar el moment més esperat per molts dels que havien anat fins a l’Apolo, l’actuació de The Unfinished Sympathy, oportunitat única per veure’ls en directe després de la seva dissolució fa deu anys. La banda d’Eric Fuentes va sonar potent i sòlida, i el públic entregadíssim va cantar a ple pulmó totes les cançons que van anar des dels seus últims treballs fins a temes del seu primer disc com Euphoria Under Water i Cherry Coke.
La gent de Bcore es defineixen com una gran família i això es nota perquè l’ambient festiu d’ahir era a la vegada proper i amable, et feia sentir entre amics en tot moment. Només em queda desitjar una llarga vida a Bcore i felicitar-los per aquests 25 anys regalant-nos discs que ja formen part de la història musical d’una generació.
