Nota: 10 sobre 10
BomberS és un d’aquells muntatges que es pot dir que ho té tot. Un text, de Jean-Benoît Patricot, que és una meravella. Un text que, sense fer escarafalls ni grans drames, és capaç d’explicar un gran drama de forma gens lacrimògena. Un text que denuncia i fa mal, perquè el que denuncia és el pa de cada dia. Veure-ho en escena ens fa revoltar.
“He donat i tu no m’has retornat res. M’has repartit.”
Una jove i un bomber es troben en una sala d’un jutjat. A ell l’acusen d’haver abusat d’ella. Ella es mou entre l’amor a l’amor pel bomber i les seves pròpies limitacions mentals, és una noia limitada, que interfereixen en la seva percepció de les coses. Qui dels dos ens podrà donar una versió dels fets més acurada? Cadascú, a la seva manera, es mou pels seus propis interessos. Esbrinar la veritat no serà tan fàcil.
“No tens dret a parlar-me!”
Bomber(S) una obra ben dirigida i interpretada arriba al Akadèmia
Una direcció de Jordi Vilà que ha sabut transposar el text amb molta delicadesa. La direcció d’actors és molt precisa, no hi ha un gest de més, ni un moviment de més. Tot està pensat fins al darrer detall.
Mairantònia Salsas i Salvador Miralles fan unes interpretacions esplèndides. En cap moment sobreactuan ni exageren. El que veiem, tot i saber que és un escenari, es converteix en una realitat colpidora. Tots dos transmeten la por, la incertesa, el dubte… tots dos ens fan anar d’un costat a l’altre, en un joc del gat i la rata en què els papers ens van canviant de l’un a l’altre al llarg de l’obra.
“- Qui és el culpable, doncs? – Doncs potser tu mateixa.”
L’escenografia és una cortina al fons, una cortina vertical com les que es veuen en tantes oficines i edificis oficials, iuna peça de fusta, que sembla gairebé una escultura, que convertirà l’escenari en diferents espais, amb només uns canvis de posició. El disseny de il·luminació i la música, acaben d’arrodonir un muntatge que ja és rodó.
“A una súperfamosa de la tele no li pregunten mai com li va l’ànima. Ni tampoc hi ha anuncis per fer-la més blanca.”
BomberS és un muntatge que cal que vegi molta gent. El que ens explica no és cap novetat, però veure-ho en un escenari, gairebé en viu, ho fa més dolorós que llegir-lo en una notícia llunyana en un diari. L’abús a les persones no és un tema banal i a BomberS es tracta amb molta delicadesa i, alhora, amb molta fermesa. El muntatge no es permet la deriva sentimental. Les coses són les que són i no amaga res, per cru que pugui ser.
“Jo no dic mai que no. Qui m’estimaria, si no?”
BomberS, al Teatre Akademia, és un muntatge esplèndid en tots els sentits.
“Si sóc normal i sóc com le altres, llavors dic NO. Les altres diuen NO.”
