Crítica: Brossat – Toques molt bé el piano… i ara què?

Nota: 9 sobre 10

Brossat és un apropament a Joan Brossa. La Seca Espai Brossa permet que Catalina Florit, Salvador Miralles, Alvar Tray i Francesca Vadell ens presentin el seu treball. Una creació col·lectiva sobre textos de Joan Brossa, i textos sobre Joan Brossa.

Un apropament al poeta, al dramaturg, al creador que va més enllà de la seva obra i també ens el mostra en el moments més íntims i familiars.

Brossat, un apropament a Joan Brossa

El muntatge inclou filmacions del poeta, projectades en una pantalla de llençol molt casolana i ens permet sentir en Joan Brossa parlant amb amics, en entrevistes, o bé recitant.

Brossat juga amb les paraules, de la mateixa manera que ho feian en Joan Brossa. I també juga amb les imatges: les gravacions al carrer van ser un poema visual que en Brossa hauria aplaudit amb ganes.

¿Oficio?

Poeta

Paleta

No, poeta.

No se preocupe. Vamos a poner J-O-R-N-A-L-E-R-O.

L’educació, la guerra, la postguerra, la creació, la rebel·lió, la lluita pel que creia just, el cabaret, la màgia, el teatre, la música, la poesia visual…

Un Brossa amb gran sentit de l’humor

A Brossat descobrim un Joan Brossa amb un gran sentit de l’humor, molt sorneguer. Però també un home que tenia molt clars els seus principis.

La gent no s’adona del poder que té.

Brossat és un espectacle que s’ha de veure per descobrir el poeta, el dramaturg, el mag… i també conèixer una mica la seva trajectòria personal, la seva vida.

Sempre dic que em guanyo bé la vida, però em paguen poc.

Brossat. La Seca Espai Brossa. Per embrossar-se de gust!


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *