Crítica: “Bull”, toreges o et toregen?

Nuestra opinión

Nota: 8 sobre 10

Els protagonistes de l’obra que podeu veure a La Villarroel, Bull, es troben en una terrible situació: Joan Carreras, Mar Ulldemolins i Marc Rodríguez treballen en una empresa que afronta una reducció de personal. Avui esperen nerviosos que arribi el seu cap, David Bagés, que els dirà qui dels tres serà acomiadat.

Durant l’espera, els dos treballadors més competitius procuren minar com sigui l’autoestima d’en Thomas (Marc Rodríguez), el contrincant més feble. Volen que abandoni la lluita per conservar el lloc de treball però ell està convençut que la seva aportació (esforç, dedicació i talent) és suficient per quedar-se. Serà així?

Al despietat combat laboral de Bull tot s’hi val

A la batalla tot s’hi val: humiliacions, insults, enganys, etc. Com més baix és el cop, millor. Més satisfet se sent l’agressor i menys digne l’agredit.

Què som capaços de fer per mantenir la feina? Enganyar? Mentir? Trepitjar sense pietat els altres? Sempre queda el recurs de dir “Jo no volia, m’hi van empènyer les circumstàncies” però tots sabem que no és així perquè som lliures d’escollir. No hi ha excusa que valgui !

Sixto Paz i Pau Roca juguen amb el doble sentit de la paraula Bull  (el toro i arrel de l’anglicisme bullyng que s’aplica a l’assetjament escolar) per crear una posada en escena que imita l’arena d’una plaça de toros.

Així, recordem les vegades que hem hagut de “lidiar” (bregar) amb aquest tipus de situacions: informació que no arriba, sobtats canvis d’horaris, sospitoses reunions. En resum, malintencionades travetes laborals que cap d’ells vol reconèixer com a bullyng. Potser ens hi hem acostumat tant que les donem per bones?

Quan a l’entrada a la Plaça Villarroel ens han preguntat: toreges o et toregen? no teníem gaire clar què ens preguntaven però passats deu minuts ja ho tenim clar.

Els punyents atacs verbals es repeteixen, amb insistència i sense descans. Thomas és el toro que durant poc més d’una intensa hora rep tot tipus d’estocades. Ens sentim tan identificats amb ell que volem saltar al ruedo i escanyar els agressors, dos psicòpates capaços de tot per aconseguir el que volen. Poden semblar exagerats perquè s’han portat a l’extrem però no s’allunyen tant de la realitat com voldríem.

Un executiu agressiu, una dona ambiciosa i un perdedor lluiten a la Plaça Villarroel

Els personatges representen diversos estereotips del món laboral. Joan Carreras és l’executiu agressiu. Un cruel depredador, orgullós de ser-ho. Mar Ulldemolins és la dona que lluita en un món de taurons i usa totes les “armas de mujer” per ascendir (tèrbola història familiar inclosa). El seu cridaner conjunt vermell ens recorda el capote d’un torero.

En Thomas es defensa com pot dels atacs dels dos contrincants però la situació el supera. Marc Rodríguez és el prototipus de perdedor. Ens fa llàstima i voldríem ajudar-lo si poguéssim. I per últim, David Bagés, que mira desde el burladero com els tres treballadors es barallen sense embrutar-se les mans. Tot ja està decidit.

Des de les grades de la Plaça Villarroel no només observem l’obra sinó també el despietat combat laboral que ens obliga a prendre partit. Com ens posicionem? Al costat dels maltractadors que s’escuden en frases com “Si no ho faig jo, ho farà un altre”. O som d’aquells que saltaríem al sorral per escanyar els agressors i defensar l’agredit?

Al final de la faena, els orgullosos vencedors saluden el públic i donen una vuelta al ruedo esperant la merescuda ovació. Sonen les cornetes i el pasdoble. Mentre, el toro jeu a terra, abatut per les repetides estocades. Sacrificat en ares de l’espectacle i del compte d’explotació de l’empresa.

I marxarem a casa convençuts que no s’haurien de permetre les curses de toros i, encara menys, el bullyng.

Dades tècniques de BULL, a La Villarroel

  • Autor: Mike Bartlett
  • Direcció: Pau Roca
  • Intèrprets: Joan Carreras, David Bagés, Marc Rodríguez, Mar Ulldemolins
  • Una producció de Sixto Paz Produccions i La Villarroel

Lluïsa Guàrdia

Filòloga per la UAB i activista cultural. Amant de totes les expressions culturals: cinema, teatre, música, exposicions, lectura ... Màster en Gestió Cultural. (UOC-UdG). Col·legiada pel Col·legi per Periodistes (per exercici professional), membre de l'Associació de Protocol i Relacions Institucionals, sòcia del Cercle de Cultura i membre del Consell de Públics del TresC (al 2023) M'encanta llegir i escriure o, per descomptat, anar al teatre.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *