consulta la cartellera de teatre de Barcelona
L'Aquitània recupera Punt cec, un espectacle que ja s'havia estrenat a la Sala Versus. El format és diferent, pel tipus d'escenari, però l'obra continua sent d'actualitat absoluta.
L'Andreu, cap d'una start-up, ha de despedir un dels seus tres treballadors: a Carles, Bea, Diana. Els fa passar un per un en el seu despatx per fer-los una oferta. Fins aquí l'argument sembla un argument més sobre el món de l'empresa. Però el muntatge de Sergi Belbel i Roc Esquius li fa la volta.
"No és una cosa fàcil, però s'ha de fer."
Punt cec torna a Barcelona: a l'Aquitània Teatre
L'escenari està dividit en dues parts: el despatx de l'Andreu i una sala d'espera davant del despatx. Mentre l'Andreu parla amb algun dels seus col·laboradors, el seu despatx s'il·lumina de blanc i la sala d'espera s'il·lumina en blau… però aquest no és l'únic tret diferenciador.
“Un bon capità fa el que sigui per salvar el vaixell i no la tripulació.”
El text de Sergi Belbel i Roc Esquius, sota la direcció de Lluís Elías, va una mica més enllà. Perquè mentre podem sentir tot el que passa dins del despatx… veiem el que passa a la sala, però no sentim ni un mot. Una part de l'escenari és sonora, l'altra és muda. Però a les dues bandes hi passin coses. L'Andreu tira pel dret sense veure què passa a la saleta. Creu que ho té tot controlat però no ha vist el que el veu a sobre… talment com quan creiem que ho veiem tot, però hi ha un àngel mort que se'ns escapa.
“Una bona capitana fa el que sigui per salvar la tripulació i no pas el vaixell.”
El segon acte és el yang del primer acte. I el que comença semblant repetitiu… acaba agafant embranzida, com un al·là que va baixant, cada cop amb més velocitat, arrasant-ho tot.
Bones interpretacions
El muntatge està interpretat amb molta solvència per Berta Bahr, Ramon Godino, Antoni de la Vall, Rafaela Rivas. Cadascú al seu paper. La tècnica manipuladora, el cap prepotent que vol semblar amic de tothom, el comptable tímid, la noia eficient que ben bé no sabem què fa. Tots amb les seves qualitats i misèries. El muntatge dóna peu a interpretacions exagerades. El text i el muntatge no ho necessiten gens ni mica.
En aquest muntatge, el joc el dona l'escenografia, la il·luminació, i la divisió entre sonor i mut. Un bon joc escènic que dona molta corda al text.
El text, una comèdia agra, és àgil, tot i que abusa de les frases a mig dir que és mal interpreten i de bromes recurrents. Tot i això, és un text divertit, que planteja situacions surrealistes, i que es veu molt potenciat al muntatge.
“La vida és com una sardana, el més important és bailar plegats.”
Angle Mort, a l'Aquitània, és una bona ocasió per tornar a gaudir d'un muntatge on el text, la il·luminació i l'escenografia han d'anar de la mà perquè tot tingui sentit. Divertit i agra, ens fa passar un bon rato.
- El millor de l'obra: el muntatge escenogràfic. La zona sonora i la zona muda: genial!
- El peor de l'obra: l'histrionisme de moltes de les escenes. Una adreça més continguda faria que el muntatge fos igual (o més) divertit sense ser tan cridaner.
