Pepe Zapata encarna la Villarroel l'Enterrador per mostrar-nos com les forces nacionalistes van castigar els republicans una vegada acabada la Guerra Civil. Els perdedors van ser afusellats i enterrats en fossos comuns sense cap mena d'identificació. Com els trobaran les seves famílies?
L'Enterrador forma part de la nostra memòria històrica col·lectiva
Sinopsi. “Un actor prepara el monòleg que representarà davant els espectadors d'aquí a uns dies. L'ha escrit ell mateix a partir del qual la seva família, nascuda al mateix poble del personatge que interpreta (l'enterrador), li va explicar durant anys sobre ell i el seu avi”.
L 'Enterrador és basa en fets reals. El republicà Leoncio Badia Navarro només pot treballar d'enterrador quan torna al seu poble després de la guerra. Era mestre, però no li permet fer cap altra feina. Malauradament, Paterna és el lloc triat per fusellar els seguidors del bàndol republicà. Així, Badia s'encarrega d'enterrar els cadàvers que arribin cada dia. Amb per constant i sense fer preguntes. Fins que un dia a dalt el cos de Vicenç i descobreix un secret familiar que hauria preferit ignorar.
(La guerra civil) no és una història de bons i dolents, sinó de dolents i pitjors
Fins aquí l'Enterrador pot semblar una història allunyada en el temps que forma part de la nostra memòria històrica, però l'hàbil recurs d'interrompre el monòleg amb trucades telefòniques en temps real, amb les quals descobrim que es tracta d'un assaig, li dóna una altra dimensió.
Ens recorda que, malgrat el pas del temps, tots tenim alguna ferida oberta per culpa de la Guerra Civil. Un conflicte que enfrontarà famílies, amics i veïns. Que a hores d'ara encara busquin a les fosses comunes els seus éssers estimats. Persones, com l'enterrador de Paterna, posaran el seu granet de arena per identificar i etiquetar els cadàvers que arribaven al cementiri.
Ells, en aquestes fosses, enterren alimanyes. Jo enterra persones
Emotiva actuació de Pepe Zapata
El relat a dues mans de Pepe Zapata I Gerard Vázquez, que dirigeix l'obra, és colpidor com ho és també la gran interpretació de Pepe Zapata que se'ns presenta un poc maldestre, molt ben caracteritzat d'enterrador. Amb pantalons negres vells i una bruta camiseta imperi ens mostra escena tras escena la seva gran humanitat. El desig d'ajudar les persones que pateixen –sobretot dons– a trobar el seu pare, fill, marit o germà. Hi ha algunes escenes que ens emocionin i encongeixen el cor.
Pepe Zapata desplega la seva gran capacitat interpretativa, plena de matics, per donar veracitat al personatge. Una actuació potent, creïble i visceral que se sustenta no només en un bon text sinó també en el domini de la dicció i la gestualitat. Des de la segona fila on seia, podia veure perfectament com passava del dolor, a la ràbia, la incredulitat oa la compassió. Un ampli ventall d'emocions humanes transmeses a partir de l'expressió facial i el moviment del cos.
Escoltem l'enterrador parlar amb ell mateix però també amb els morts. Com si encara fossin vius. És a partir d'aquestes converses, que s'intercalen amb les trucades en temps real, com avança l'argument d'aquest monòleg. En diferents moments acompanyat de cobles com “La filla de Joan Simó” d'Antonio Molina que juntament amb el canti i els zapats d'espart dotin l'obra de l'aire rural i provincià que pertoca.
L'Enterrador inclou referents literaris i elements simbòlics
A més dels fets reals, el text de L'Enterrador és nodreix de referents literaris com Antígona. La tragèdia grega de Sòfocles en què la protagonista decideix enterrar el seu germà Polinices tot i la prohibició del poderós rei de Tebes Creont que l'acusa de traïció. I alguns elements simbòlics com les pots que ens recordin els milers de morts anònims en conflictes armats o la pala que representa el dolor de tants dons (mars, germans, fills) que busquen on són enterrats els éssers estimats.
“On és el meu fill?” plora desconsolada la mare
En definitiva, L'Enterrador és una obra emotiva que ens arriba directament al cor, amb un bon text i la gran interpretació de Pepe Zapata que ens recorda fets del nostre passat compartit que mai no s'haurien de repetir. Tant de bo sigui així!
- El que més m'ha agradat: l'esplèndida actuació de Pepe Zapata i la seva capacitat de transmetre emocions.
- El que menys m'ha agradat: no se m'acut res.
- COMPRAR ENTRATS -
