Des del 18 d'octubre fins al 12 de novembre podrem veure la Sala Versus Glòries Pols de Diamant. Una obra de Pau Coya que està basada en fets reals. Concretament, està basada en un cas d'un jove que va denunciar una brutal agressió homòfoba que va tenir lloc a Madrid l'any 2021.
Pols de Diamant és dirigida per Nelson Valente i representada per Dafnis Balduz i Albert Salazar i va ser guanyadora del IX Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears.
Índex
ActivarCanvis invisibles a Pols de diamant
La sensació d'entrar és una mica freda, d'escenografia trobem una taula negra, 2 cadires negres i poc més, tot blanc i negre, i et deixen força indiferent. El que no t'esperes és la màgia que faran amb aquests elements.
L'obra és una dansa continua entre actors i mobles on sense donar-te compte l'escenografia canvia per passar d'una sala d'espera a una discoteca, la taula resulta ser una llitera, un pòdium, un llit… en tot moment veus l'espai que et volen fer veure. I entris en aquest joc tan bonic del teatre.
Igual que l'escenografia, el vestuari en blanc i negre, els dóna als actors un estil neutre que els permet canviar de personatge hàbilment. Cal destacar la feina d'en Dafnis Baladuz i l'Albert Salazar però no només canviar de personatge amb una respiració sinó també canviar d'emoció en un tancar i obrir d'ulls.
Una història que atrapa
La història de Pols de diamant t'atrapa des de l'inici de l'inici i sense floridures té una durada clavada. Els actors tot i no sortir a escena no marxen de la sala mantenint una energia constant amb el públic.
No et faig espòiler dient-te que aquesta agressió resultarà ser completament falsa. I doncs, per què es fa una obra on apareix una denuncia falsa? L'important d'aquesta peça és la denúncia? O més aviat el que hi ha darrere d'aquesta mentida? Per què ho va fer? Es veu obligat a fer-ho? Veus-hi i ho descobriràs.
- El que més m'ha agradat: La facilitat de canvi i transmetre-ho al públic nítidament, sense la necessitat d'expressar-ho amb paraules. El títol.
- El que menys m'ha agradat: No enteneu si els llibres eren per fer més visible l'habitació o si aportaven algun significat més.