Dins el Grec 2024, La Perla 29 presenta Tots Ocells, una obra de Wajdi Mouawad que ens presenta un tema molt actual i dolorós: la identitat d'una persona vers l'origen d'aquesta persona. Un tema punyent que, a més, ens situa a la sagnant i eterna guerra que confronta Israel i Palestina. Tot, des d'un llenguatge carregat de poesia, amb uns personatges humans, plens de contradiccions i amb un sentiment que els uneix i els destrueix a tots ia totes: l'amor.
Tots Ocells, un text immens de Wajdi Mouawad adaptat per La Perla 29
Tots Ocells és un muntatge excepcional. Un espectacle de tres hores i mitja de durada que transcorre en un sospir. I és que això és el que té la ploma d'en Mouawad: una habilitat immensa en aconseguir crear intriga, suspens i tensió dramàtica fins al final dels seus escrits. Un ritme frenètic que et colpeix com a espectador/ai fa que no puguis apartar els ulls de l'escenari ni dels personatges.
L'obra ens explica la història de l'Eitan, un jove jueu que viu a Nova York i investiga genètica a la universitat. Aquí conèixerà la Wahida, una noia que s'ha criat als Estats Units, encara que el seu origen és àrab. Ella està treballant també a la universitat fent una tesi sobre un humanista del XVIe que va haver de convertir-se al cristianisme per ser acceptat.
Els dos joves s'enamoren d'una manera visceral i sense filtres, però la família de l'Eitan no estarà d'acord amb aquesta unió. Per què? Perquè ell veu de família jueva i ella és l'enemic, una noia àrab. Arran d'aquest desacord, l'Eitan viatjarà a Israel per trobar-se amb la seva àvia i intentar resoldre alguns misteris de la seva família, però allà patirà un atemptat terrorista que el deixarà quatre dies en coma.
L'amor, els prejudicis i la violència, els pilars de Tots Ocells
A Tots Ocells veiem un calidoscopi humà que ens mostra les fortaleses i debilitats que tots tenim com a persones i com a ciutadans. Estimem la nostra família, però també volem que sigui com nosaltres creiem que han de ser, com la família defensa, com la comunitat defensa. Un ofec que es passa de generació a generació i que oprimeix i debilita.
I això també traspassa la frontera social i, a “la nostra comunitat” també hem de complir uns cànons, uns objectius, uns deures. I si no ho fas, ets un pària, un marginat, un incomprès, perquè sempre et mouràs entre dos mons: el que se suposa que és teu i el que no pot ser el teu. En aquestes dues aigües és on navega i naufraga l'Eitan.
El text d'en Mouawad està carregat de simbolisme i metàfora, amb la figura dels ocells com a símbol de llibertat i l'ocell amfibi com a símbol de, precisament, aquesta mutació, aquesta metamorfosi estranya però necessària a la vida.
Interpretacions magistrals que emocionin
Miriam Moukhles, Guillem Balart, Joan Carreras, Clara Segura, Màrcia Cisteró, Xavier Boada, Marissa Josa i Xavier Ruano són els actors i actrius que interpreten els personatges de Tots Ocells. Interpretacions molt reals, naturals, on podem empatitzar en tot moment amb el dolor i les contradiccions que viuen les famílies.
Entenem la parella d'enamorats (Miriam Moukhles i Guillem Balart) que defensin el seu amor per sobre de tot. Però també entenem l'herència dolorosa i el rancor on viuen instaurats els membres de la família de l'Eitan (Joan Carreras, Clara Segura com a parells; Xavier Boada com a avi); però també ens causa rebuig i menyspreu veure el racisme i l'odi que hi ha a les paraules del pare. I aquest mareig emocional, ens fa que estiguem vivint en primera persona tot el que succeeix en aquella família trencada per l'odi, però amb un fil d'amor que, encara que estigui molt dèbil, segueix unint-los a tots ia totes.
Un descobriment la Miriam Moukhles, una actriu que, gràcies a la seva expressivitat i energia, ens atrapa des del primer moment que apareix, l'escena primera on, no en diu res, però no podem apartar els ulls d'ella.
Una direcció impecable amb una posada en escena que ajuda a contextualitzar l'obra
Oriol Broggi és el director de Tots Ocells i ha aconseguit fer un muntatge on el ritme no va decaure en cap moment i vam viatjar a múltiples espais: la biblioteca (preciós inici de l'obra), l'hospital, la casa vella de l'àvia i, fins i tot, cafè.
Però, el que més m'agradarà de la proposta, és posar els subtítols a l'idioma original. Encara que l'obra estigui traduïda al català per Cristina Genebat, a la pantalla veiem quin seria l'idioma real de cada un dels personatges. Això ens ajuda a comprendre millor la varietat lingüística, cultural i ètnica de cada personatge, així com els problemes i malentesos creats per les barreres de l'idioma.
A més, les escenes es poden veure en directe a l'escenari, però també projectades en directe a les pantalles que hi ha a la sala. Això li aporta un toc cinematogràfic a la proposta i ens permet que puguem gaudir al màxim dels gestos, reaccions i interpretacions mil·limetrades dels actors o actrius quan estan de lateral o d'esquena.
Tots Ocells és una obra maestra. Un dels espectacles teatrals imprescindibles per a tothom. I més ara que estem tornant a viure la brutalitat i la violència entre Israel i Palestina, aquesta obra esdevé un cant a l'amor ia la humanitat. Seguim tots ocells amfibis i tinguem l'oportunitat de volar i nedar per tot el planeta!
- El que més m'ha agradat: El text d'en Mouawad que aconsegueix parlar d'un tema tan immens i general posant d'exemple una família concreta. I amb un ritme trepidant que no et deixa respirar. És un mestre.
- El que menys m'ha agradat: Res. Em sembla una obra genial de l'inici al final. Imprescindible.
- COMPRAR ENTRATS -
