Un segon sota la sorra arriba al Maldà després d'haver guanyat una gran quantitat de premis a Tàrrega el 2022, els premis de la Crítica també el 2022 o els premis atorgats per TeatreBarcelona el 2023, dins la categoria d'espectacle de proximitat. És una proposta de Col·lectiu Desasosiego que s'inspira en el clàssic de Lorca “Noces de sang” per presentar-nos un espectacle diferent, divertit i que, més que no pas una obra de teatre, és una experiència tearal.
Un segon sota la sorra, un espectacle que és una experiència teatral
L'element més característic de Un segon sota la sorra és el seu plantejament. I és que no és una obra de teatre a l'ús en què uns actors i actrius ens presenten sobre un escenari una obra que comença i acaba, no. Aquí tot es barreja: els personatges amb el públic, l'escenari amb les nostres cadires i el passat amb el present. Perquè el públic deixa de ser públic per convertir-se en un dels convidats d'aquestes famoses noces lorquianes que va acabar coberta de sang.
Aquesta experiència té un final apoteòstic que fa quei el públic acabi entusiasmat, aplaudint, rient i sentint que acaben de formar part d'una cosa especial i diferent. I aquí rau la màgia d'aquest espectacle: que fa que sortim del teatre sentint que hem estat partícips d'un moment únic i que hem format part activa de l'obra (sense excés, en la mesura justa).
Un espai sonor impecable i envoltant
En Un segon sota la sorra pots delectar-te amb la música de Gaspart Corts, un sol músic que aconsegueix crear un ambient sonor emocionant, potent i ple de sensibilitat.
El transcurs de l'obra està ple de humor, de naturalitat, de realisme; però la part poètica de Lorca es recrea amb aquest artista que domina diversos instruments (guitarra elèctrica, piano i bareria), a més de tenir un torrent de veu que fa que se t'erici la pell.Una veu potent, neta i sensible que aconsegueix traslladar l'essència de Lorca a l'escenari.
Interpretacions divertides, enèrgiques, carregades de comèdia
Carla Coll, Camille Latron i Pol Toro són els protagonistes daquesta història. Interpreten diversos personatges: els convidats del casament que s'han quedat esperant eternament que els personatges tornessin al casament i, quan es fan els flashbacks, a la Novia, el Novio i Leonardo.
Treballen amb molta energia i amb una gran naturalitat; sobretot, Pol Toro és el que més brilla per la força, la comicitat i el costumisme que se li ha donat a aquest personatge.
No hi ha un fil narratiu fàcil de seguir; és un divertiment
No oblidem que Un segon sota la sorra va ser un espectacle de carrer que es va estrenar a Tàrrega; per tant, com a espectacle de carrer és sublim. Però com a espectacle de teatre, coixeja una mica pel que fa a guió. Per què? Perquè no passa res. Ens plantegen una situació, ens recorden escenes de Lorca i ens animen a formar part de l'espectacle, però a nivell de contingut, d'accions, no passa res.
Hi ha moments que hi ha excessiu soroll, amb converses que s'encavalquen tota l'estona. Al principi, és un recurs original, natural i quotidià; però al final, es torna sorollós i repetitiu. Fa que sentis que et perds, encara que en realitat no et perds perquè no passa res.
En Un segon sota la sorra aconsegueixen que el públic visqui una festa, que se senti que forma part de l'espectacle i que en surti content. Però, en realitat, a l'obra no passa res; són escenes que s'encavalquen, accions que s'intercalen i trossos de Llorca que es rescaten. Repeteixo: per a un espectacle de carrer, funciona; per a un teatre, manca contingut.
- El que més em va agradar: La música, sens dubte. Li dóna aquest toc lorquià a la peça, a més de gaudir d?una veu impecable que envolta i emociona.
- El que em va agradar menys: El guió no té profunditat i contingut. És un divertiment, una festa creada perquè el públic visqui una experiència, però l?obra queda coixa.
- COMPRAR ENTRADES -
