Els directors de cinema famosos són David Lynch, Martin Scorsese, Quentin Tarantino, Woody Allen, Christopher Nolan… Amants del cinema, armen les seves travesses que a Espectacles BCN hem seleccionat la crema i nata de la filmografia universal. Et portem els noms més transcendentals de la història de la gran pantalla.
Llista amb els directors de cinema famosos
El cinema és un art que ha donat a llum una legió de directors talentosos al llarg dels anys. Des dels pioners del cinema clàssic fins als innovadors del cinema experimental, el món del setè art està ple de genis creatius que han deixat una marca indeleble a la història del cinema.
Són molts, per això farem una selecció per categories dels millors en diferents gèneres. Com tot aspecte vital i artístic important hi haurà amants i detractors per a cadascun dels seccionats. Estarà el teu preferit? Continua llegint i descobreix quins són els nostres favorits com a directors de cinema famosos i les seves pel·lícules.
Directors de cinema de Culte
Al vast món del cinema, alguns directors es destaquen per el seu estil únic i la seva capacitat per crear pel·lícules que sovint desafien les normes convencionals. Cadascú amb una marca personal, un estil reconeixible –i de vegades lleugerament pertorbador- les seves pel·lícules emblemàtiques continuen fascinant i desconcertant els amants del setè art a tot el món. Els directors de cinema solen construir una filmografia completa que rendeix culte al seu estil propi i els seguidors la segueixen amb devoció.
David Lynch – Vellut Blau (1986)
Conegut per la seva estil surrealista i la seva capacitat per submergir els espectadors en mons estranys i desconcertants. La seva pel·lícula més icònica, vellut Blau, és un viatge al fosc submón d'una petita ciutat. Lynch utilitza imatges pertorbadores i música inquietant per crear una atmosfera de malson. Amb vellut Blau o Cap d'esborrany, una altra de les seves obres icòniques, desafia les expectatives i porta els espectadors a un viatge psicològic impactant. Va crear, també, la sèrie de televisió Twin Peaks, que s'ha convertit en un fenomen de culte.
Pier Paolo Pasolini – Salò o els 120 dies de Sodoma (1975)
Pier Paolo Pasolini és un altre dels directors de cinema famosos. Va ser un director italià extremadament controvertit. La seva pel·lícula més notòria, Salò o els 120 dies de Sodoma, és un retrat pertorbador de la decadència i la depravació. La pel·lícula és una adaptació lliure de l'obra del Marquès de Sade i se centra en un grup de poderosos que cometen horrors inimaginables. Pasolini desafia les convencions cinematogràfiques i polítiques amb aquesta obra impactant i pertorbadora. Pasolini també era escriptor i poeta, ambdues activitats en què destaco pel seu estil igualment transgressor. Va ser assassinat el 1975 segueix sent un misteri sense resoldre.
Akira Kurosawa – Els Set Samurais (1954)
Entre els directors de cinema famosos i les seves pel·lícules potser és un dels menys coneguts al mut occidental. Això no li resta mèrit perquè, després de conèixer-lo, pots entendre l'enorme influència del seu treball en els directors contemporanis. És, definitivament, un dels directors de cinema famosos més influents a totes les arts.
La seva obra mestra, Els Set Samurais, és una epopeia samurai que ha estat elogiada per la seva narrativa magistral i la seva direcció impecable. La pel·lícula segueix un grup de samurais contractats per defensar un poble de bandits. Kurosawa combina acció, emoció i profunditat de personatges d'una manera que continua sent rellevant dècades després. Kurosawa també va ser un gran admirador de William Shakespeare i va adaptar diverses de les seves obres al cinema, com el cas del Rei Liar i la seva èpica obra, Ran.
Quentin Tarantino – Pulp Fiction (1994)
Quentin Tarantino és conegut pel seu estil visual -sangret- i la seva habilitat per explicar històries no lineals. La seva pel·lícula més icònica, Pulp Fiction, és un exemple perfecte del seu enfocament distintiu. La pel·lícula entrellaça diverses històries en una trama complexa i plena de diàlegs memorables. Tarantino trenca totes les convencions narratives i utilitza la violència de manera estilitzada. És un apassionat amant del cinema i fa referència i eastereggs a nombroses pel·lícules clàssiques a les seves obres.
Directors de cinema famosos de Terror
El cinema de terror ha tingut les seves altes i baixes comercials, però sempre té una legió de fanàtics lleials. Ells podran reconèixer la genialitat daquests dos directors de cines famosos que van transformar la història del gènere. Cadascun va contribuir a l'evolució del cinema de terror, deixant una marca que continua aterrint i emocionant les audiències de tot el món.
Alfred Hitchcock – Psicosi (1960)
Alfred Hitchcock és un altre dels directors de cinema famosos. Conegut com un dels mestres del suspens, És una figura llegendària al món del cinema. La seva pel·lícula més coneguda i aterridora és psicosis, que es va estrenar el 1960. La trama gira al voltant d'un jove secretari que s'allotja en un inquietant motel dirigit per Norman Bates, un personatge inoblidable. Va ser un mestre a crear suspens i tensió a través de la narració visual i l'ús magistral de la música. L'escena de la dutxa de psicosis, en particular, s'ha convertit en una fita del cinema de terror. Hitchcock va fer cameos a la majoria de les seves pel·lícules, un detall que els fanàtics sempre esperaven.
George A. Romero – La Nit dels Morts Vivents (1968)
Romero va començar la seva carrera fent curtmetratges i comercials abans d'aventurar-se al cinema de terror independent. Tot i les limitacions econòmiques va ser el pioner en el gènere del cinema de zombis. La seva pel·lícula més influent, La Nit dels Morts Vivents, es va estrenar el 1968 i va canviar per sempre la manera com es retraten els no morts al cinema. La pel·lícula segueix un grup de supervivents atrapats en una casa mentre els morts vivents els envolten. Romero utilitza la pel·lícula per aprofundir temes socials i polítics, el que afegeix profunditat al gènere de terror. La pel·lícula va establir les regles del gènere de zombis i va generar una sèrie de seqüeles i remakes.
Directors clàssics de cinema
El cinema clàssic ens ha brindat algunes de les pel·lícules més influents i estimades de tots els temps. Les seves pel·lícules han resistit la prova del temps i segueixen sent referents a la cinematografia, cadascuna en el seu propi estil distintiu. Entre els directors de cinema famosos clàssics destaquen:
Stanley Kubrick – 2001: Una Odissea de l'Espai (1968)
Kubrick és un altre dels directors de cinema famosos. El seu caràcter llegendari meticulós i el seu estil visual únic ho van fer un ídol. La seva pel·lícula més emblemàtica, 2001: Una Odissea de l'Espai, és una fita a la ciència ficció. La pel·lícula ofereix una visió èpica del viatge de la humanitat a través de l'espai i el temps, amb efectes visuals pioners que encara sorprenen les audiències. Kubrick és famós pel seu perfeccionisme, i aquest projecte no en va ser l'excepció; es va convertir en un referent en el gènere. Ens deixo un llegat d'enquadraments perfectes i simetria magistral.
Francis Ford Coppola – El Padrí (1972)
És el mestre de la narrativa cinematogràfica moderna i comercial. És conegut per dirigir el Padrí, una de les sagues cinematogràfiques més influents de tots els temps. Basada en la novel·la de Mario Buzo, la pel·lícula conta la història de la família mafiosa Corleone. Coppola va teixir una trama èpica de poder, traïció i lleialtat que ha esdevingut un clàssic del cinema. La pel·lícula també va catapultar a la fama actors com Marlon Brando i Al Pacino.
Woody Allen – Annie Hall (1977)
Woody Allen és conegut per el seu enginy i estil humorístic al cinema. La seva pel·lícula més icònica, Annie Hall eÉs una comèdia romàntica que va explorar la relació entre Alvy Singer (interpretat per Allen) i Annie Hall (interpretada per Diane Keaton. La pel·lícula destaca pel seu enfocament reflexiu i còmic sobre l'amor i les relacions el que es repetiria en gairebé tota la seva filmografia. Alelen també utilitza la narrativa no lineal, una mica poc convencional a la seva època.
Directors d'Acció i Superherois
El gènere d'acció ha experimentat una transformació significativa i han passat de cinema de masses a crear contingut reflexiu i argumentatiu. I dos directors han deixat una empremta indeleble en aquest terreny: Christopher Nolan i Martín Scorsese. Cadascú ha demostrat ser un mestre en el seu propi enfocament distintiu.
Christopher Nolan – El Cavaller de la Nit (2008)
Bé pogués estar a la categoria de directors de culte, ja que ha incursionat en diferents gèneres amb molt èxit i tota la seva filmografia és per adorar-lo devotament. Però la seva enfocament realista i cerebral en el gènere de superherois ho va fer ser l'exemple a seguir des de la seva incursió amb la trilogia de Batman, i específicament el segon lliurament, El cavaller de la nit.
La seva exploració i argumentació de temes com la moralitat i el caos a través de l'icònic dolent, el Joker o de la venjança i la responsabilitat amb Batman van trencar els motlles del món dels superherois. La pel·lícula va ser un gran èxit tant a taquilla com a la crítica, i Heath Ledger va guanyar un Òscar pòstum per la seva interpretació del Joker.
Martin Scorsese – El Llop de Wall Street (2013)
Encara que Martín Scorsese és conegut pels seus pel·lícules de gàngsters i crim, també ha incursionat amb altres estils amb el mateix èxit reverencial. Una de les seves pel·lícules més destacades en aquest sentit és El Llop de Wall Street, una mirada salvatge i frenètica al món de les finances i l'excés a Wall Street. La pel·lícula és plena d'escenes d'acció i caos, i Leonardo DiCaprio ofereix una actuació memorable com l'ambiciós Jordan Belfort.
Directors de cinema de Ciència Ficció i fantasia
El gènere de ciència-ficció i fantasia ha estat la llar d'algunes de les pel·lícules més visionàries i emocionants a la història del cinema. Dos directors que han elevat alt la vara aquest terreny, i els seus mons i personatges han dirigit la cultura pop-nerd moderna.
Steven Spielberg - ET l'Extraterrestre (1982)
Ningú més que Spielberg ha pogut manejar al seu gust la imaginació del públic i explicar històries que se senten com a viatges emocionals. La seva pel·lícula més icònica és ET l'Extraterrestre -encara que podrien incloure's desenes de títols-. ET ens parla de l'amistat entre un nen anomenat Elliott i un amigable extraterrestre que queda atrapat a la Terra. És una de les pel·lícules més influents de tots els temps i va marcar un nou capítol en allò que la ciència ficció podia fer amb les masses.
Peter Jackson - El Senyor dels Anells: La Comunitat de l'Anell (2001)
Jackson és un altre dels directors de cinema famosos que has de conèixer. No tots poden donar vida a mons de fantasia èpics a la pantalla gran i sortir airós, però Peter Jackson si pot. La seva adaptació de l'obra mestra de JRR Tolkien, El Senyor dels Anells: La Comunitat de l'Anell, és un èxit cinematogràfic extraordinari. A més de la qualitat narrativa, histriònica i visual, haver aconseguit complaure una comunitat de fidels seguidors de Tolkien és un èxit en si mateix.
Directors de Cinema Experimental i Independent
El cinema experimental i independent és un terreny fèrtil per a la creativitat i l'expressió artística sense restriccions comercials. Alguns dels millors directors de cinema famosos del gènere experimental han desafiat les expectatives i han explorat noves fronteres a la narració cinematogràfica.
Terrence Malick – L'Arbre de la Vida (2011)
Amo i senyor de l'habilitat de crear discursos audiovisuals poètics al cinema. La seva pel·lícula més emblemàtica, L'Arbre de la Vida, és una profunda exploració de l'existència humana i la relació amb l'univers. La pel·lícula combina imatges enlluernadores de la natura amb una narrativa abstracta i reflexiva. Malick utilitza la plataforma de la pantalla gran per explorar temes filosòfics i existencials.
Luis Buñuel – Un Gos Andalús (1929)
El pioner al cinema surrealista que ha desafiat les convencions cinematogràfiques al llarg de la carrera. El seu curtmetratge Un Gos Andalús, realitzat en col·laboració amb Salvador Dalí, és un dels exemples més influents del cinema experimental. La pel·lícula mostra una sèrie d'imatges oníriques i pertorbadores que desafien la lògica i la narrativa convencional. Buñuel va utilitzar el cinema com una manera d'explorar el subconscient i la psicologia humana. Era, a més a més, conegut per ser un dels directors de cinema famosos més provocadors i escandalós. Ho va demostrar amb una altra de les seves obres mestres L'Àngel Exterminador.
Directores de cinema famoses
Cadascuna d'aquestes dones ha explorat temes i gèneres únics i ha contribuït a la diversitat i riquesa del cinema. La seva perspicàcia, la bellesa de les seves formes i la capacitat de furgar profund són comuns en aquestes tres directores. La seva influència continua inspirant noves generacions de directores i cinèfils, demostrant que les veus femenines al cinema són essencials i poderoses.
Sofia Coppola – Lost in Translation (2003)
La sensibilitat i elegància de les formes contrasta amb la duresa de la critica i les conviccions. La seva pel·lícula més emblemàtica, Lost in Translation, és una delicada exploració de la soledat i la connexió emocional a mons que ens són aliens. La pel·lícula segueix la relació platònica entre un actor en decadència i una jove esposa solitària a Tòquio. Coppola combina un impressionant estil visual amb una narrativa commovedora que ha tocat moltes audiències. Si t'ho preguntes, sí, és la filla de Francis Ford Coppola, i va heretar tot el talent.
Agnès Varda – Cleu de 5 a 7 (1962)
Agnès Varda és una altra directora de cinema famosa. És una figura llegendària a la Nouvelle Vague francesa i una pionera al cinema feminista. La seva pel·lícula Cleu de 5 a 7 segueix una cantant mentre espera el resultat d?una prova mèdica. La pel·lícula explora la vida de la protagonista en temps real i és un exemple de cinema poètic i existencial. Varda va utilitzar tècniques innovadores i experimentals per explicar històries des d'una perspectiva femenina.
Lina Wertmüller – Pasqualino Settebellezze (1975)
Lina Wertmüller és una directora italiana coneguda per la seva estil provocatiu i polític. La seva pel·lícula Pasqualino Settebellezze és un retrat impactant d'un home que lluita per sobreviure a una presó nazi. La pel·lícula combina humor negre amb temes foscos i és un comentari poderós sobre la supervivència i la humanitat en temps de crisi. Wertmüller va ser la primera dona que va ser nominada a un Premi de l'Acadèmia al Millor Director.
