El Life Victoria ha fet un encert (una altra vegada!) amb un recital ple de somnis, desitjos i contes de fades. La veu de Julie Fuchs i la interpretació al piano d'Alphonse Cemin han fet que el públic segueixi un viatge musical on les dones són protagonistes... i on els somnis són possibles.
Recital de Julie Fuchs i Alfhonse Cemin al Life Victòria
Julie Fuchs va iniciar el programa amb unes cançons on les dones no segueixen els estàndards i trenquin tots els tòpics. Dons lluitadors i guerrers.
Més endavant, l'Alphonse Cemin va convertir el concert en aigua que flueix amb Ondine, de Maurice Ravel, amb una interpretació magistral on podrem escortar i també veure l'aigua i les ones.
La segona part va començar amb una interpretació plena de vida i de complicitat amb el públic de «Suis je gentille aussi… Obéissons quan leur voix appelle» de l'òpera Manon. Una interpretació on la Julie Fuchs va barrejar l'òpera i el cabaret, mentre cantava i jugava amb el públic. Un públic que la va aplaudir amb fervor.
El concert el van tancar dues cançons contemporànies, ben oníriques, Last Midnight del musical Into the Woods, una peça de Stephen Sondheim… i una versió esplèndida de Both Sides Now, de Janis Joplin. Un final que ens va deixar un bon gust de boca.
Després dels aplaudiments encesos del públic, Julie Fuchs i Alphonse Cemin ens van regalar amb una cançó de propina... la darrera… i es van despedir després de deixar-nos amb el cap ple de somnis, de desitjos… i de contes de fades.
El Life Victòria sempre té una programació esplèndida. Els seus intèrprets sempre són d'un nivell altíssim. Julie Fuchs i Alphonse Cemin són una bona representació del que són intèrprets de qualitat, que donen el millor, que saben triar un repertori per a cada ocasió…
El Life Victoria, amb Julie Fuchs i Alphonse Cemin, ens ha fet un regal que no oblidarem mai.
