Concert de Miranda Viotti i Gabriel Bianco al Mirador de la Torre Glòries

LIFE VICTÒRIA – MIRADOR TORRE GLÒRIES – MIRANDA VIOTTI I GABRIEL BIANCO

El Festival Life Victoria ens ha oferit un concert de Miranda Viotti i Gabriel Bianco a un espai diferent: el Mirador de la Torre Glòries. El dia no acompanyava gens: una tempesta molt forta s'havia instal·lat sobre la ciutat. La pluja havia convertit els carrers en rius.

El cel era de color gris plom i ens amenaçava amb més fred, més pluja, més tempestes… però, en canvi, dins del Mirador de la Torre Glòries, l'ambient era càlid i acollidor. Un contrast amb l'exterior que només una veu com la de Miranda Viotti i la guitarra de Gabriel Bianco podien aconseguir.

Miranda Viotti i Gabriel Bianco oferiran un concert precioso dins el Life Victòria

La veu de Marina Viotti és de vellut. És una veu que acarona i que abraça. Una veu que no sols podem sentir, gairebé també la podem veure.

Gabriel Bianco és un gran intèrpret de la guitarra, brillant. Un intèrpret que aconsegueix que la música agafi forma i cos davant dels nostres ulls.

Marina Viotti i Gabriel Bianco interpretin com un equip molt ben avingut, que s'envia missatges continuament, que s'ajuda, que s'agafa de la mà. Fan que sembla fàcil allò que és difícil.

LIFE VICTÒRIA – MIRADOR TORRE GLÒRIES – MIRANDA VIOTTI I GABRIEL BIANCO

Un concert dedicat a la música espanyola

Un concert dedicat a l'amor ia Espanya, a la música variada d'un país que els compositors d'altres països intentaven captar, entendre i reinterpretar.

El concert tindrà la participació especial, i per sorpresa, de Serena Sáenz, que es va unir als dos intérprets per cantar Història d´un amor.

El programa inclou cançons de Fauré, Massenet i Satie… però també va fer un tomb per Antonio Machín i Manuel de Falla. La chanson des vieux amants, un cant a l'amor de Jacques Brel, va tancar el concert… el concert oficial. Perquè Marina Viotti i Gabriel Bianco ens van fer dues propines de Rossini.

Marina Viotti ens va demanar que l'acompanyéssim, bé cantant, bé picant de mans, al primer bis que va fer, La Dansa, de Rossini… però no gosarem. No perquè ens fes vergonya, sinó perquè hauríem espatllat una interpretació plena de llum amb la nostra poca traça.

A fora, la pluja es pararà… semblava que els núvols es trencaven, allà, lluny… a dins, tots portàvem el cor content i una sensació de benestar.

Com sempre, el Festival Life Victoria ens havia oferit un concert únic, irrepetible, càlid, acollidor. Un concert que transformava la foscor en llum.

- COMPRAR ENTRATS -

Comparteix aquest article
Facebook
Twitter

Subscriu-te a la nostra newsletter

Deixa una resposta

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *