Recordes les millors pel·lícules de Brendan Fraser? Qui podria oblidar aquest actoràs! A Espectacles BCN volem homenatjar aquest adorat actor i et presentem aquest pla: maratonejarem amb pel·lícules de Brendan Fraser per celebrar esperat i triomfant tornada a les pantalles.
Quines són les millors pel·lícules de Brendan Fraser
Brenda Fraser va tornar de les catatumbes on la indústria hollywoodenca ho va bandejar. Va passar de ser un dels actors més aclamats i estimats del públic de finals dels noranta al no-res. Va desaparèixer totalment i va ser en part per les ferides que la seva malsana relació amb el showbusinnes el va infligir.
Es va tornar addicte als analgèsics després d'una ferida producte de les seves atrevides escenes d'acció, va caure en una profunda depressió, i l'estocada final va venir després de denunciar l'abús sexual perpetrat per part del president de l'Associació de la Premsa Estrangera de Hollywood, Philip Berk. L'acusació va ser absolutament destinada i el va ficar a la llista negra del negoci.
Recentment, diversos directors, entre els quals l'important Darren Aronofsky, van posar el seu vot de confiança i van portar a Fraser de tornada. Com acabo aquest moviment arriscat? Un dels més emotius i reconfortants retorns de la història de la cinematografia. Un vell amic i conegut de tots va tornar amb el seu talent a guarnir la pantalla gran. Continua llegint i recordarem les millors pel·lícules de Brendan Fraser, una llegenda que torna a la vida.
Col·legi Privat. 1992
Un Fraser estrenant els seus dots d?actor dramàtic en un film on veuríem la seva capacitat de ziga-zagues entre l'humor i el drama. El seu paper com a rebel alumne jueu inscrit en una escola d'elit clarament antisemita el va fer guanyar-se el respecte de la indústria -per un temps-. Fraser va compartir escena amb altres estrelles en ascens com Matt Damon i Ben Affleck i amb aquesta constel·lació de cridaners actors la pel·lícula no va trigar a tornar-se força popular.
George de la jungla. 1997
La paròdia de Tarzan més divertida i en què podem veure el Brendan Fraser que conqueriria tota una generació. Divertit, una mica innocent i molt talentós. La història és una combinació entre el personatge de Tarzan, i una mica del Llibre de la selva, però amb un guió construït perquè un narrador en tercera persona descrigui i organitzi les accions. En aquell moment va ser una idea nova i francament divertida. La seva actuació va obrir la porta a altres pel·lícules a l'estudi de Disney.
La mòmia. 1999
La pel·lícula més famosa de Brendan Fraser i la que el va posar a la memòria de tots. Una bona adaptació d'una versió moderna i britanitzada de Índia Jones. La pel·lícula va ser tremendament construïda, va comptar amb assessors en egiptologia i historiadors, ia més de la seva entretinguda història, la veracitat li va guanyar molt de respecte en la crítica tot i ser una pel·lícula d'acció. Fraser es llueix amb l'actuació, i segons es va saber després, una de les escenes, a la forca, es va passar de realisme i gairebé mor asfixiat.
Al diable amb el diable. 2000
Una de les millors pel·lícules de Brendan Fraser, no només per la seva magnífica actuació sinó per un guió fresc, divertit i crític. És un remake de la pel·lícula homònima de finals dels 60 que al seu torn és una actualització de l'argument del Pompa. És, com El Faust, una història en què els desitjos mundans d'un home talentós es veuen cada cop més corromputs per les condicions humanes. A la pel·lícula de Fraser s'aprofita per entre riure i riure fer una crítica a la “felicitat” del poderós.
Buscant Eva. 1999
Un altre dels títols més coneguts i una de les millors pel·lícules de Brendan Fraser. A la trama es planteja la paranoia d'un pare de família dels 60 que, després d'una amenaça nuclear, es tanca per 35 anys al seu búnquer. En sortir la societat ha canviat radicalment i ell i la seva família, incloent-hi el seu fill, Brendan Fraser, s'han d'adaptar als nous costums i valors de la societat de finals del segle XX. Fraser va estar fantàstic i ens fa creure cada línia de l'innocent Adam –d'aquí el nom de la pel·lícula–.
Cor de tinta. 2008
Pels amants de la literatura aquesta podria ser coronada com la millor pel·lícula de Brendan Fraser. Durant la seva temporada a les sales de cinema no va tenir el més gran dels impactes, i, no obstant, entre els fanàtics dels llibres i les lletres, es va tornar una pel·lícula de culte. És una pel·lícula per gaudir de la màgia i la fantasia de l'escriptura i els llibres. L'escriptora del llibre quan va saber que seria portat al cinema li va enviar directament el guió a Fraser amb una nota en què ell explicava que el personatge principal sempre va ser inspirat per ell. Així que ningú més podria haver pres aquest paper.
Crash: col·lisió. 2004
El paper de Brendan Fraser a la complexa i crua trama d'històries entrellaçades li va valer molts elogis. Una de les pel·lícules més demolidores de principis de segle, en què podíem fer una ullada de primera mà a la violència social i estructural d'un Estats Units urbà.
L'americà impassible. 2002
Una de les més desconegudes, però de les millors pel·lícules de Brendan Fraser. Michael Caine és el seu rival en una lluita per l'amor d'una vietnamita a la Indoxina francesa. La seva tasca actoral per a aquest film es va allunyar força dels seus tradicionals papers tragicòmics. Un drama dur i un tall força elegant van enamorar el públic. Sobre la novel·la homònima de Graham Greene s'han treballat dues versions cinematogràfiques, sent aquesta, protagonitzada per Fraser la millor segons la crítica.
Déus i monstres. 1998
Una altra especial per als amants de les lletres i de la cinematografia. La pel·lícula segueix els últims dies de vida de James Whale, director de la famosa versió de Frankenstein per a cinema de 1931. Fraser és Clayton Boone un jove que treballa a la casa del vell director durant les últimes setmanes. La pel·lícula és una dura crítica a la indústria del cinema, i va ser força aclamada per la crítica.
La balena. 2023
És l'última pel·lícula de Fraser amb què ha guanyat el seu primer Óscar com a actor principal, el Premis Sag i el Critic Choise Awards, el triplet de guardons més importants de la cinematografia fet a Hollywood. Dirigida per Darren Aronofsky -el mateix de Rèquiem per un somni o El Cisne negro- en associació amb una petita productora A24 van construir una pel·lícula pesada, densa, dolorosa i tremendament critica sobre un professor de literatura aclaparat pel rumb de la seva vida ja atrapat a el seu propi cos.
