Un dels gèneres musicals per excel·lència de Catalunya és, sens dubte, la rumba catalana. Es tracta d'un estil musical que es va crear als barris de Gràcia, Sants i El Raval i que ha esdevingut un dels més coneguts i que compten amb un segell propi i reconeixible.
En Espectacles BCN volem endinsar-nos millor en el nostre gènere i, per això, en aquest article parlarem sobre la rumba catalana descobrint una mica millor la història del gènere així com els grups de rumba imprescindibles d'ahir i avui.
Treu la teva guitarra, prepara els teus palmells i… a rumbear! 😉
Origen de la rumba catalana
Aquesta breu història de la rumba catalana la començarem des dels seus orígens. El gènere va ser desenvolupat a mitjans dels Jahr 50 entre la comunitat gitana resident a Barcelona, en concret, al barri de Gràcia. Va ser un gènere que es va inspirar en la rumba flamenca però que va fer un pas més enllà en barrejar altres estils com és el rock&roll i la música cubana.
A més del barri de Gràcia, l'origen de la rumba catalana també va tenir lloc a altres punts de Barcelona on vivien comunitats gitanes: al barri de Hostafrancs i en la carrer de la Cera del Raval. Aquests dos llocs, juntament amb Gràcia, esdevingueren el lloc de naixement d'un nou gènere que aconseguiria triomfar entre un públic molt majoritari. La característica més cridanera de les comunitats d'aquests fangs és que eren catalanoparlants i, a les cançons, podem veure la influència del català així com el caló o el castellà.
Com veiem, el gènere, des del seu naixement, es va caracteritzar per ser un gènere que fusionava diferents estils. Aquesta fusió i el mestissatge ha estat una constant en l'evolució de l'estil musical i, per això, des dels 90 i fins a l'actualitat han abundat els grups de rumba catalana amb influències de molts altres estils com el hip-hop, el reggae i, fins i tot, l'electrònica.
Músics com Manu Chao i el seu grup Mano Negra van influenciar en gran manera en l'evolució del gènere i va aconseguir que es creés la rumba fusió. Arran d'això, moltíssimes bandes catalanes van sorgir al panorama musical proposant una nova manera de fer i entendre la rumba catalana. Parlem de grups com Ulls de Bruixot, Estopa o Txarango.
Aquí et deixem un vídeo sobre la història del flamenc a Catalunya:
Rumba catalana: grups imprescindibles
Coneixerem alguns dels grups de rumba catalana que són imprescindibles si t'agrada aquest gènere. Has de saber que aquest estil ha evolucionat moltíssim des del començament i que, sobretot, té una base molt important: la fusió d'estils. Des de Peret fins avui hi ha hagut molts grups que han experimentat amb les possibilitats de la rumba catalana i, tot seguit, farem un repàs pels que ens semblen més interessants.
Peret, el pare de la rumba catalana
Peret és el rei de la rumba catalana, el creador, el inspirador, el màxim exponent a nivell mundial. D'origen gitano i resident del barri de Gràcia, Peret va aconseguir internacionalitzar el gènere amb una cançó que li va donar un èxit mundial: Borriquito l'any 1971. Aquesta cançó va estar 7 setmanes al número 1 a Holanda i 2 setmanes al número 1 a Alemanya. Amb ell, la rumba catalana va donar el tret de sortida i molts grups i artistes van començar a seguir la seva estela.
El Pescaílla, l'altre pare del gènere
A més de Peret, hi ha un altre nom propi dins de la història de la rumba catalana: El Pescaílla. Aquest cantant, guitarrista i compositor és considerat un altre dels pares de la rumba catalana, juntament amb Peret. Va estar casat amb Lola Flores i la seva empremta musical va ser molt influent per a altres músics del moment. Avui dia només comptem amb dos discos seus: “El patriarca de la rumba” i “El Pescaílla”. El seu estil es va caracteritzar per adaptar cançons a l'essència rumbera com va ser el cas, per exemple, de “A garota de Ipanema” o “Sarandonga”.
Gipsy Kings
Els Gipsy Kings són una banda musical francesa gitana que canten cançons en castellà i es basen en la rumba catalana. Però afegeixen alguna cosa diferent als seus temes ja que inclouen sons del pop i del flamenc més pur. Són un dels grups imprescindibles del gènere que van aconseguir un gran èxit a nivell mundial i van arribar a vendre més de 60 milions de còpies per tot el món. Gairebé res!
Gat Pérez
Xavier Patricio Pérez és el nom que s'amaga després del pseudònim Gato Pérez. Aquest músic argentí va viure a Catalunya i es va xopar de l'essència de la rumba catalana. A partir del 1977 va començar a crear el seu propi estil musical que experimentava amb les possibilitats de la rumba. Els seus dos primers àlbums van ser molt ben rebuts per la crítica i el públic però no va ser fins a “Atalaya” quan va aconseguir un èxit majoritari. Va aconseguir barrejar la rumba amb el jazz i la salsa creant un estil únic i molt influent.
Els Manolos
Un altre dels grups de rumba catalana imprescindibles és el de Los Manolos. Aquesta banda va començar a actuar a finals dels 80. Eren 10 amics de Barcelona que van començar a incloure l?essència més rockera a la rumba de Catalunya. Van combinar instruments i van oferir versions rumberes de cançons com All my loving o l'havanera El meu avi. El seu look sorprenent i inoblidable (patilles postisses, ulleres de sol, pantalons de pota elefant, etc) va cridar moltíssim l'atenció d'agències estrangeres i, això va fer, que la fama de Los Manolos sobrepassés fronteres. El 1991 amb “Pasión Condal” van aconseguir ser el tercer disc en castellà més venut de l'any.
Ai Ai Ai
Després de la mort de Gato Pérez, es va crear Ai Ai Ai, un grup de rumba catalana que va ser creat per Pep Lladó, un amic de l'artista. Ell, juntament amb altres músics gitanos com Sicus Carbonell o Ricard Tarragona, van crear aquesta nova banda que va experimentar amb el gènere i li va donar un toc únic i personal.
Sabor de Gràcia
Tal com indica el seu nom, Sabor de Gràcia és un grup originari del barri de Gràcia de Barcelona. Les seves cançons són essencialment en català, encara que també hi ha temes en llengua castellana. Sicus Carbonell va ser l'artista que va crear aquest grup l'any 1994 i, des de llavors, han esdevingut un referent de la rumba. “Tots els colors” va ser el seu primer àlbum publicat el 1997 i on van versionar una cançó de Serrat i on van retre homenatge al Gato Pérez.
Estopa
L'any 1999 va aparèixer al panorama musical català un nou grup que va aconseguir un èxit impressionant. Parlem del duet dels germans Muñoz: Estopa. Aquests dos músics de Cornellà han aconseguit convertir-se en una de les bandes imprescindibles de la rumba catalana, però també de la música espanyola. Amb el seu primer treball van aconseguir més d'un milió de còpies venudes. La fusió del flamenc la rumba urbana és el secret del seu èxit, una banda que compta amb cançons que s'han convertit en himnes “Com Camarón” o “La raja de la falda”.
La Troba Kung-Fú
Comencem ja a parlar de grups de música catalana que van innovar moltíssim amb el gènere i van introduir elements i instruments sorprenents. Aquest és el cas de La Troba Kung-Fú, la banda que va introduir l'acordió i ritmes llatins com la cúmbia. El mestissatge proposat per aquesta banda va ser molt influent en el gènere i, avui dia, segueixen sent un dels grups referents del sector. Joan Garriga és el fundador d´aquest grup, qui també va liderar Dusminguet. Clavell morenet va ser el seu primer disc que va aconseguir el Premi Ciutat de Barcelona el 2007.
Ojos de Brujo
El 1996 es va formar una banda trencadora i diferent a Barcelona: Ojos de Brujo. La seva proposta musical es basa en el mestissatge tenint el flamenc i la rumba catalana com a base experimental. A les cançons d'aquest grup trobem influències d'estils molt diversos com el hip hop, el reggae, la música llatina i lelectrònica. “Vengue” va ser el primer disc de la banda que va aconseguir vendre 40.000 còpies gràcies al boca-boca.
la Pegatina
Des del 2003 podem gaudir d'una banda divertida, sorprenent i innovadora que ha aconseguit un èxit enorme tant a Espanya com a Amèrica Llatina. La Pegatina és un grup originari de Moncada i Reixach que basa el seu èxit en la fusió de la rumba catalana amb l'ska. “Al carrer!” va ser el primer disc de la banda que es van autoeditar el 2007 i en què es cantava tant en català com en castellà i fins i tot en gallec.
Muchachito Bombo Infierno
Un altre innovador de la rumba catalana és Muchachito Bombo Infierno, un grup liderat per Jairo Perera i que va aconseguir barrejar el swing i la rumba amb un estil únic i ben treballat. A més, els concerts de Muchachito inclouen una gran quantitat d'elements artístics com ara un pintor que s'encarrega de crear un quadre durant el concert. Una autèntica passada.
Txarango
I acabem aquesta llista per parlar d'un dels grups actuals imprescindibles a l'escena musical. Txarango és un grup que va començar les seves aventures el 2010 i que se centra en l'experimentació i la fusió musical. La rumba, el reggae, el dub o el llatí són els estils que s'entremesclen a les seves cançons i han aconseguit tenir seguidors per tot el món. L?estètica de la banda està molt vinculada al món imaginari del circ i, de fet, Txarango són els impulsors del festival Clownia.
Peret, Essència de la rumba catalana
Entre els anys 1962 i 1964 es va gravar “Essència de la rumba catalana”, un treball de Peret que, per a molts, significa el inici oficial de la rumba catalana. La gènesi del gènere va aconseguir la publicació d'aquest treball on Perer ens va obsequiar amb un treball que marcaria l'abans i després de la música espanyola i, també, mundial. El que és sorprenent d'aquest disc és que l'artista només comptava amb la seva guitarra, la seva veu i dos palmers. Amb això, va aconseguir crear un disc inoblidable que ha passat a formar part de la història de la música mundial.
“Essència de la rumba catalana” compta amb diferents discos que inauguren una nova etapa a la història. El primer és oficialment el primer disc de rumba catalana de la història. Aquí apareix un tipus de rasgueig diferent a la guitarra que, anys més tard, es batejarà amb el nom de “el ventilador”. Una nova música que arriba a un nou públic i que beu de la influència dels gèneres que estaven triomfant a l'època com és el cas del rock and roll d'Elvis.
Al segon disc que va aparèixer el 1964 ens trobem amb adaptacions de cançons llatines pel fet que Peret va viatjar a Amèrica. Aquí assaja un pal flamenc que era molt popular a l'època, el garrotí, però ho barreja amb música llatina com és l'adaptació de “El xerraire” que, anys més tard, es convertirà en “El gitano Antón”.
Escoltar “Essència de la rumba catalana” és imprescindible pel seu gran interès històric i musical. A cada cançó veiem com l'artista va aconseguir aportar innovacions molt destacades al gènere i aconseguir crear de manera oficial una nova manera d'entendre la rumba.
