El segle XXI és el moment en què el teatre avança més ràpidament. Els artistes han trencat amb les estructures del teatre tradicionals, així que poden donar curs a la seva imaginació i creativitat, presentant peces completament innovadores sobre l'escenari. A més, l'aparició de les noves tecnologies i les temàtiques més inclusives han fet que s'obri un espai per a la innovació quant al contingut ia la forma.
En Espectacles BCN, explicarem quines són les noves tendències del teatre del segle XXI i us presentarem algunes de les obres que estan deixant la seva empremta en aquesta nova era teatral.
Si vols conèixer més sobre la història del teatre, no et perdis el nostre post sobre les característiques i les obres del teatre del segle XX.
Noves tendències del teatre del segle XXI
El teatre del segle XXI ja no té res a veure amb el del segle passat, en què era comú que els actors sortissin a l'escenari amb vestidors recarregats, grans perruques, molt de maquillatge i escenografies que intentaven ser realistes.
Per contra, el teatre contemporani ja no intenta plasmar la realitat tal com és, sinó que proposa una realitat alternativa, en què cada element té una importància més enllà del seu ús ordinari. Per exemple, ens podem trobar escenes en què una simple cadira no actua com a tal, sinó que es converteix en un cotxe, un seient d'avió, una nau espacial, etc.
És en aquest segle on entra en joc la importància de la imaginació dels espectadors, ja que l'austeritat dels elements escenogràfics es compensa amb els diferents estímuls visuals i auditius, gràcies a les noves tecnologies.
Pel que fa a la dramatúrgia, les obres del nostre segle, expliquen les històries amb un llenguatge molt més actual que antigament i, aquesta renovació va ser gràcies a grans figures de l'escena com Peter Brook, Pina Bausch, Grotowski o Artaud.
Gràcies a la renovació del llenguatge que es fa servir en escena i dels muntatges cada vegada més arriscats, el teatre del segle XXI ja s'ha distanciat molt de l'antic teatre de cambra a nivell internacional.
Però no cal que marxem tan lluny, ja que l'arribada de la democràcia a Espanya va ser la que va crear un entorn més propici per a la difusió del teatre i dels temes actuals que interessaven el públic. Això va portar a grans transformacions al panorama teatral de finals del segle XX. Alguns dels grans canvis van ser:
- La eliminació de la censura per part de l'estat i l'església va donar lloc a un creixement creatiu entre els autors teatrals.
- L'increment de subvencions de l'estat.
- La inauguració d'un sistema públic de teatre, el suport als festivals teatrals i la creació de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic i el Centre Dramàtic Nacional.
- Sorgeix una nova generació de dramaturgs joves de tots els estils i corrents que hi ha fins ara.
- torna el teatre d'autor i de text.
El teatre a Espanya s'ha alimentat d'aquests canvis als escenaris i, gràcies a això, hem vist sorgir algunes iniciatives molt arriscades i creatives omplen les sales del teatre, de la mà d'alguns dels dramaturgs més famosos del moment.
Obres de teatre més importants del segle XXI
Alguns dels principals autors del segle XXI són Antonio Gala, Fernando Fernán Gómez, Rodolf Sirera, Antonio Buero Vallejo, José Sanchís Sinisterra, Paloma Pedrero, Francisco Nieva, entre d'altres. Aquests i molts grans del teatre han estat els encarregats de transformar l'escena del nostre país i portar-nos autèntiques obres d'art sobre els escenaris.
Et presentem algunes de les obres de teatre més importants del segle XXI.
Gos mort en tintoreria: els forts, 2007
Angèlica Liddell és una dramaturga a qui no li agrada seguir les normes. La seva obra Gos mort a tintoreria: els forts és un exemple de la llibertat i honestedat de l'autora sobre l'escenari. Aquesta obra de teatre es va presentar el 2007 al Teatre Valle-Inclán de Madrid i mostra clarament el seu caràcter rebel.
En aquesta peça, Liddell va aconseguir la seva maduresa artística, sempre mantenint la força i la ràbia per criticar la hipocresia de les democràcies occidentals, instal·lades en una falsa bombolla de benestar.
Reykjavík, 2015
Després de l'èxit que va tenir la seva obra de teatre La llengua a trossos, el director i dramaturg Juan Mayorga va tornar als escenaris. Aquesta obra recrea la famosa partida d'escacs entre Boris Spassky i Bobby Fischer a Islàndia i que simbolitzava la confrontació directa entre els dos grans blocs de la Guerra Freda.
Mayorga és conegut per la seva habilitat de crear suspens psicològic, (El noi de l'última fila, 2006), comèdia metafísica (el mag, 2018) i tragèdia històrica (Himmelweg, 2003), però aquesta vegada ens va mostrar el costat més humà i tràgic dels personatges. Gràcies a aquesta obra, l'autor va guanyar dos premis nacionals i el premi Princesa d'Astúries.
De què parlem mentre no parlem de tota aquesta mierda, 2021
De què parlem mentre no parlem de tota aquesta mierda és una obra de teatre de la companyia catalana La Calòrica, que ens parla sobre l'emergència climàtica. Es tracta d'un fals documental en què veiem una comunitat de veïns enfrontada al repte dorganitzar-se abans que els seus problemes acabin amb ells.
No es pot negar l'evidència que alguna cosa fa olor de podrit i mentre seguim parlant dels nostres problemes, la taca d'humitat es va fent més i més gran, les canonades s'embussen i les parets es comencen a esquerdar. Seran capaços de mirar cap a un altre costat que no sigui el seu propi melic, per lluitar pel que està passant a la seva comunitat?
Torquemada, 2020
Ignacio García May va aconseguir condensar en una obra per a un sol actor, la tetralogia de Pérez Galdós sobre el personatge de Torquemada. Aquesta adaptació va aconseguir crear un text perfecte per a la representació teatral. L'execució d'aquesta obra tan complexa la va portar a terme magistralment l'actor Pedro Casablanc, Sota la direcció de Juan Carlos Pérez de la Font.
A més de Torquemada, Perez de la Fuente ha donat visibilitat a autors menys coneguts ia les seves obres més polèmiques, com Max Aub (Sant Joan, 1998), Francisco Nieva (Pèl de tempesta, 1997) i Fernando Arrabal (El cementiri d'automòbils, 2000).
La casa dels esperits, 2021
La casa dels esperits és una novel·la coneguda a nivell mundial que es va endur els escenaris amb una bona proposta de muntatge escènic. Aquesta versió està dirigida per Carme Portaceli, qui s'endinsa en el realisme màgic a través del seu personatge principal femení.
Aquesta novel·la va ser publicada per Isabel Allende el 1982 i el director de cinema Fernando Trueba va fer una pel·lícula. Però no va ser fins al 2021 que es va endur el teatre, parlant dels moviments socials i polítics que van acompanyar la història de Xile postcolonial i que acaben de manera dramàtica amb un cop d'Estat i la implantació d'una dictadura.
Les noves tendències del teatre del segle XXI i les seves principals obres s'allunyen força de les idees del segle passat, enfocant-se en el futur, ja sigui de manera utòpica o distòpica. A Espectacles BCN, estarem a l'expectativa del que el món del teatre ens vulgui portar i aportarem el nostre granet de sorra perquè aquesta disciplina artística segueixi remenant les emocions dels espectadors.
