«La vida es un cabaret
Dejad los problemas afuera…
¿Qué? La vida es una desilusión?
¡Olvídenlo!
Cabaret, és un dels musicals més importants i coneguts de la història del Teatre musical. Amb una història profunda i molt real, dins d’un context històric i polític confús i turbulent; el Nazisme.
Aquest passat dimecres 13 de Setembre es va presentar el passi de gràfics del musical Cabaret al Teatre Victòria.
Un musical que es podrà veure a partir del 16 de setembre a Barcelona.
La Producció que es presenta a Barcelona, portada per Anexa, és la mateixa que es va presentar a Madrid, per la productora SomProduce, l’any passat al teatre Rialto. Una producció renovada i luxosa amb l’adaptació del director Jaime Azpilicueta qui va dirigir-la ja a Madrid.
Aquí a Barcelona, la companyia artística seguirà sent la mateixa, amb la diferència que els protagonistes seran Ivan Labanda com a mestre de cerimònies i Elena Gadel com a Sally. És una producció ambiciosa, ja que l’escenografia és molt gran, compta amb músics en directe i hi ha invertit un gran capital. Pel que fa a l’escenari, comentaven que aquí era més gran que a Madrid i això era un punt a favor pel que fa a l’escenografia. Tenen una previsió d’estar-hi uns 5 mesos.
El passi va començar amb un petit resum explicació per part de la productora Anna Rosa Cisquella i els directius de l’espectacle sobre el què veuríem. Els actors del musical van representar dos dels números més coneguts de l’espectacle, Wilkommen i Money Money. Dos dels números més impactants val a dir molt ben resolts pel que fa a coreografia, vestuari i posada en escena.
Cabaret és potser un dels musicals més difícils d’interpretar, ja que la pel·lícula va deixar un nivell molt alt.
Tot i així, juntament a la resta de la companyia, Ivan Labanda va estar a l’altura del paper de mestre de cerimònies i Elena Gadel, tot i que vam poder apreciar poc el seu paper durant el passi, va semblar força prometedora.
Cada número va ser repetit dues vegades pel fet de què el primer servis per i després fer les fotos. En acabat, vam passar a la sala d’entrevista i bar improvisat darrera el teatre per un refrigeri. Va ser un passe força curt però interessant i ben organitzat.
