Crítica: Carola – M’avorria, sense ganes d’evitar l’avorriment…

Crítica: Carola -  M'avorria, sense ganes d'evitar l'avorriment...

Nota: 9 sobre 10

Carola és una dona que va néixer amb el segle, i amb el segle es fa gran. En tots els sentits. La societat avança i Carola no es queda enrere. Malgrat els cops, malgrat els entrebancs, malgrat tots els pals a les rodes que es troba perquè ella és una dona en un món d’homes, fet per als homes, que no deixa espai a les dones que volen ser alguna cosa més que una nina de porcellana decorativa.

Era obedient, sense saber per què obeïa.

Anna Güell és Carola. I Carola és moltes dones. Moltes dones que són supervivents en un món que no les deixa respirar i que està fet per encotillar-les. Carola, com tantes dones, busca la manera de desfer-se d’aquesta cotilla social que li ve imposada per tot arreu.

No recordo quan vaig adquirir el vici de llegir, però devia ser aviat.

Carola, una obra de teatre que arriba a l’Escenari Brossa

A l’Escenari Brossa hi trobem una adaptació del llibre Feliçment sóc una dona, de Maria Aurèlia Capmany. Una adaptació molt ben feta que dona vida a la seva protagonista. I Carola creix davant nostre i es fa gran a mesura que ens va explicant la seva vida.

Què fàcil que era mentir!

Anna Güell ens fascina des del primer moment, ens fa entrar en el món de Carola des de la primera mirada. I amb una interpretació plena de matisos, gens exagerada, descobrim una dona amb una gran vida interior, que es rebel·la contra allò que l’envolta sense fer grans escarafalls.

Una bona direcció a aquest muntatge

La direcció de Francesca Piñón permet que Carola / Anna Güell es mogui per tot l’espai, i ens miri als ulls, ens integra dins la seva conversa… que deixa de ser una conversa interior per, gairebé, convertir-se en un diàleg. La il·luminació va seguint els moviments de Carola, una il·luminació suau, que es fon amb el decorat.

Un decorat amb poques peces, que mostren diferents moments de la vida de Carola. El vestuari, sobri, ens mostra una Carola actual, una dona que ha aconseguit ser el que vol i no ha de donar explicacions a ningú.

… perquè esgotar allò que desitges, és la condemna a mort.

L’ambientació musical és deliciosa. Amb música dels tres Granados (Bàrbara Granados, el seu avi Eduardo Granados i el seu besavi Enric Granados). Una música que s’adapta a cada situació i ens posa l’accent en moments molt puntuals de l’obra.

Aneu a l’Escenari Brossa a escoltar la Carola. Té molt a dir-vos. I aprofitareu cadascuna de les seves paraules.


Crítica: Carola -  M'avorria, sense ganes d'evitar l'avorriment...

Nicolas Larruy

El teatre m’agrada des de què tinc memòria. De ben petita ja anava a veure el Cicle de Teatre per a Nens i Nenes de Cavall Fort, al Romea… i ja no he deixat de gaudir del teatre. Per a mi, el teatre és salut, és felicitat… és vida! Actualment, a més de col·laborar a Espectáculos BCN, i de dedicar temps al teatre amateur, faig de jurat a la Mostra de Teatre del Raval i al Concurs de Teatre del Foment Martinenc; també col·laboro a Ràdio Montornés. El meu Linkedin

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *