Nota: 9 sobre 10
La curiositat va ser el que em va apropar ahir a El Maldà per a veure, de quina manera, Victor Álvaro i Joan Álvarez, havien connectat a dos poetes com Lorca i Walt Whitman.
Seia a la cadira de la preciosa sala pensant que aquella era una proposta ben arriscada, ni més ni menys que un musical
sobre el tema. Vaig mirar l’escenari: música en directe i una escenografia minimalista i de molt bon gust, tot m’avançava un espectacle íntim, i a la intimitat s’ha de tenir molta seguretat amb el que defenses, i ja us ben dic que la van tenir…
Ciutat de gespa, un musical que connecta a Lorca i Whitman
És ben sabut el que va suposar el viatge de Lorca a Nova York per a la seva vida, però fer una relació entre l’evolució del mateix durant la seva estància allà a través d’alguns episodis de Whitman i l’existència de la seva obra “Fulles d’herba”, és una manera molt brillant de relacionar als dos autors i fer servir l’essencialitat de Wiltman per a recolzar el viatge de Lorca envers un canvi d’actitut amb la ciutat i la seva situació personal.
La interpretació de Joan Vázquez a «Ciutat de gespa» és immillorable, amb una tècnica exquisita va despullant l’ànima mica en mica tot defensant els dos personatges; més d’una hora de fer-nos viatjar a través d’aquestes dues vides i en cap moment se’t queda curt l’espai ni els elements que en ell es troben.
L’ús de l’escenari i els objectes és molt encertat i l’intèrpret ho fa sense trontolls, ben a prop del públic, amb molta valentia, mirant-te de bat a bat i arrossegant-te a la història d’una manera tan humana i sincera que et desmunta.
Música en directe per a una posada en escena impecable
La il·luminació és molt encertada i aconsegueix, sovint, personificar que altres personatges estiguin, o no, acompanyats de veu en off. La música en directe és indispensable per a una peça d’aquesta naturalesa, i l’afinitat de l’actor amb els músics fa que els humanitzis i no siguin només un element sonor d’una gran qualitat, si no dos actors més d’aquesta historia, dos personatges més d’una conversa que té un salt temporal de 75 anys.
El text de «Ciutat de gespa» fa servir fragments dels dos autors i dramatúrgia pròpia, tot enllaçat d’una manera prou intel·ligent com per a que no sembli forçada, el canvi d’idioma reforça la diferenciació de personatges i moments, et fa caminar entre les dues línies temporals de manera natural i, sense paranys t’ajuda a descobrir la connexió entre els dos poetes, entre dos essers humans, entre dues vides, o potser totes, perquè fet i fet, bé podríem dir que som un tot, no?
Pingback: Ciutat de gespa – EL MALDÀ