8è disc. Entrades exhaurides una vegada més, un públic entregat i fidel, i un concert amb un missatge reivindicatiu, propi de la compositora i pianista Clara Peya. Ens trobem a la Sala Apolo de Barcelona emmarcats en el Curtcircuit 2018, un projecte que vetlla per la paritat (dones-homes) a les seves programacions.
Per fer-ho ella utilitza el sinte i el seu còmplice piano de cua. Els seus companys d’escenari són Didak Fernández, bateria en format acústic, Andreu Moreno bateria electrònica i percussió, Magalí Sare, la veu dominant del disc plena d’innocència i força, i Vic Moliner, baixista i productor del disc.
El nou treball compta també amb la producció de Jordi Casadesús i la coproducció de Pau Brugada, i entre tots han aconseguit un resultat punyent on es combinen els sons del jazz, el rap, el pop i l’electrònica. La presentació oficial del disc ens regala el tema ‘Completes’ del baixista i productor Vic Moliner, tema que no està al disc però si al directe.
“Ens han promès cel quan tot és asfalt”
Estómac, el nou disc de Clara Peya
Clara Peya té la virtut de parlar-nos amb senzillesa, honestedat i quotidianitat tant en els seus discs com en els seus directes. I així va ser la presentació del seu nou treball “Estómac”, un disc que ens parla i ens qüestiona l’amor romàntic i tots els tòpics als que la societat actual s’agafa. Com ella diu, és un disc enfadat, on no parla el cor sinó l’estómac; les entranyes.
Melodies i lletres que parlen d’amor des de les entranyes
Respiració continguda. Parlem d’amor amb un rap, amb unes veus electròniques i distorsionades, amb el piano de cua despullat, amb melodies que recorden a l’electrònica, el pop o el jazz, amb unes paraules sinceres que ens fan repensar tot allò que ni ens havíem (potser) plantejat de la nostra manera d’estimar, els nostres patrons, els nostres desitjos i les relacions que hem tingut.
Ritmes trencats, de vegades frenètics, de vegades suaus, on el pes del silenci agafa cos i força. Tot això acompanyat d’una il·luminació acurada i molt encertada, que donava la calidesa o fredor necessària a cada moment del concert.
Dones fortes: Clara Peya i Paula Grande
Clara Peya comparteix cartell, i en un tema també escenari, amb Paula Grande, una cantant que té moltes coses a dir i les diu molt ben dites. Ella es mou entre els registres del jazz, el soul, el hip hop i el rap, tant en castellà com en català, i té la grandesa d’omplir de força, valentia i esperança l’espai que habita. En aquesta ocasió també va presentar el seu nou disc “SóC” (2018).
Espai reivindicatiu
El concert va acollir també un espai de reivindicació amb el sindicat Sindillar/Sindihogar, el primer sindicat independent de dones treballadores de la llar i la cura a l’estat espanyol que te com a objectiu desenvolupar l’autonomia i l’apoderament de les treballadores de la llar a través d’activitats dissenyades i executades per les mateixes afiliades. Elles van tenir veu en aquest espai i l’oportunitat de denunciar la seva precarietat professional i les conseqüències que se’n deriven.
La suma fa la força, i el coneixement el despertar de la consciència. Gràcies Clara per aquest regal tan necessari.
Compra el nou disc de Clara Peya
