Nota: 9 sobre 10
El Teatre Maldà presenta un monòleg que farà les delícies dels lletraferits, dels amants de la filologia, dels tresors lingüístics, de les descobertes, del “no la saps, aquesta?”…
“Com nos tornem” ens parla de poesia, i d’una manera de declamar que sembla que ja s’ha perdut però que dóna a cada poema un sentit especial i diferent.
Gisela Figueras va fer un recital poètic i un recital interpretatiu. Es posa en la pell d’una dona gran i crea un personatge entranyable, ple de vitalitat, d’enginy… un personatge que vessa vida i energia per tots els porus.
A Com nos tornem? ens trobem amb un recital poètic
La Isabel Castro ha estat convidada a fer un recital poètic al Liceu i, per poder assajar, els del Maldà. En aquest espai, podrà fer-ho amb públic per anar al Liceu més ben preparada. I el que ha de ser un assaig, es converteix en un diàleg entre Isabel i el públic.
I mentre ella arregla els cabells del personal, recordant els seus temps de perruquera, ens explica la seva vida… una vida farcida d’anècodotes… o potser no. O potser és que ella és capaç de convertir cada cosa en una anècdota interessant, perquè ella és així, positiva, optimista, plena d’energia.
Poesia i anècdotes, anècdotes i poesia
I entre anècdota i anècdota, va recitant poemes… i té un repertori molt ample que va des de Verdaguer, Maragall o Apel·les Mestres, a Baudelaire, o Lorca. Res no li fa por. Ells entoma les poesies i les hi dona vida i força. Recull poemes de la literatura de canya i cordill i les eleva al rang de poesies dignes d’un recital.
Recita poesies alegres, tristes, i també humorístiques. Cada poesia va amb una anècdota… o potser a cada anècdota, la Isabel hi ha lligat una poesia.
Com nos tornem, un monòleg que omple l’espai de rialles
Un espai escènic breu, amb un paravent que amaga el poc atrezzo que apareix al monòleg, una mica de música i pocs efectes de llum… la Isabel Castro no necessita res més per fer el seu recital. El vestuari ja diu molt de la Isabel i una caracterització excel·lent.
Com nos tornem, al Teatre Maldà, és un monòleg per als que estimen la llengua catalana en totes les seves formes, per als que l’estimen en la forma més purista, per als que els agrada la poesia, i per als que no.
Com nos tornem ens fa passar una bona estona i ens fa adonar-nos que la poesia és amb nosaltres i que la portem a dins.
Fins i tot els més prosaics trobaran la seva poesia!!!
