En Marc Martínez es posa en la pell de Lorca per parlar-nos del calendari. Però no ens parla de cap calendari oficial que puguem trobar enlloc… però és el calendari que és arreu i que tothom coneix, d’una manera o d’una altra.
Ens parla del pas del temps i de la música i els poemes que hi van lligats. Cada lloc té les seves cançons i les seves dites. Són una manera de marcar les dates més significatives, els moments més importants de cada lloc.
Como canta una ciudad de noviembre a noviembre, una obra que ens fa viatjar a Granada
En Marc Martínez ens fa viatjar fins a Granada i ens fa viure el calendari de la gent d’allà.
Yo no canto como cantante, sino como poeta.
Ja d’entrada, ens avisa de què no esperem una gran veu ni una gran interpretació. Però, sentim molt contradir-lo, menteix. Perquè, en la breu hora d’espectacle, gaudirem d’una veu molt bonica i d’una interpretació molt acurada i, sobre tot, molt sentida.
I no cal que ens ho repeteixi dos cops. Després d’escoltar tota la música que ens ha portat, i saber que se n’ha deixat molta perquè el temps és limitat, estem totalment d’acord amb ell.
Cançons i poemes populars
En Marc Martínez va passant els fulls del calendari amb una cançó, amb un poema… i passem del mes de novembre al Nadal, del Nadal a la primavera, a l’estiu, als temps de sega, de collita d’olives, a la tardor… i tornem al novembre.
Són cançons i poemes populars que han anat passant de generació en generació. “Todo el romancero se vuelca en las bocas de los niños”
Un monòleg ple de poesia i música, amb una interpretació sòbria que, malgrat això, es fa propera i acaba per engrescar al públic… un públic que, de mica en mica, va entrant en aquest món de música popular, de cançons que són de la gent… són nostres.
Nos vamos, pero Granada se queda.
Como canta una ciudad de noviembre a noviembre ha estat un regal per al públic. I en Marc Martínez fa el que sap fer: sorprendre’ns sempre amb alguna faceta nova. El que ja no ens sorprèn, és el seu talent.
