Per Aina Ruiz
La promotora Cooncert ha aconseguit portar a l’artista Noah Gundersen a Barcelona.
El català Joan Queralt va ser l’encarregat d’obrir el concert de Noah Gundersen amb els temes del seu segon treball Welcome Home, un recull de cançons que combinen el folk amb el rock i el blues amb una clara influència de la música americana. Amb la seva simpatia i la seva guitarra va escalfar magistralment l’ambient amb temes com “Reflections” o “King of California”. Un nom a tenir molt en conte pels amants d’aquest gènere musical.
A les 21:30 va sortir a l’escenari Noah Gundersen, caçadora de pell negre, cabells despentinats deixats anar i expressió tímida. Assegut a la cadira situada enmig de l’escenari va començar amb el càntic cristià “Down to the river to pray” i des d’aquest moment el cantautor de Seattle va dur a terme un recital en el que no va parar de brillar. La van seguir “Boathouse” del seu treball Ledges i “Halo” del seu últim disc Carry the Ghost, la presentació del qual servia d’excusa perquè Gundersen visités per primera vegada Barcelona.
El concert del jove artista americà (només 26 anys) ha estat possible gràcies als vots dels seus fans a Cooncert, web que a través dels vots dels subscriptors, promou les actuacions d’artistes difícils de veure en directe a Espanya (com diuen a la seva pàgina “No hi ha concerts impossibles”) i al suport de Binaural, web musical de referència al nostre País.
Noah Gundersen, cantautor – poeta, emociona a cada cançó, a cada nota. La guitarra sembla una prolongació del seu cos, la seva veu desprèn emocions a cada paraula. Temes com “Show me the light”, “The difference”, “I need a woman” o la meravellosa “Slow dancer” demostren el creixement artístic i l’evolució soferta en el seu últim treball: més madur, més consistent, una mica més fosc, sempre captivador. Els seus gemecs se’t claven directament al cor com un punyal i no necessita res més que la seva veu i la seva guitarra acústica per transmetre mil emocions.
Gundersen no s’oblida de temes dels seus anteriors treballs com “Cigarettes” o “Ledges” que el públic congregat a la sala canta entregat. Es mostra proper i fa bromes constantment, ens agraeix la nostra presència, sorprès de que la seva música hagi arribat tant lluny del seu Seattle natal, de que tots nosaltres coneguem i vulguem escoltar les seves colpidores cançons. Per sort la música no entén de fronteres.
Nosaltres també estem agraïts Mr. Gundersen, gràcies per regalar-nos un directe ple de talent i sinceritat, marxem amb les emocions a flor de pell i una admiració absoluta.
