[usr 4,5 img=»03.png»]
El SAT porta a escena una lectura obligatòria de Batxillerat: Aigües Encantades de Joan Puig i Ferrater. Un llibre que ens parla de l’oposició entre ciència i fe, entre camp i ciutat, entre coneixement i ignorància, entre treballadors i cacics.
Aigües encantades, de Puig i Ferrater, arriba al Sant Andreu Teatre
La Cia. de Ponent ha adaptat el llibre perquè tingui una durada màxima de gairebé una hora. Per fer-ho, ha hagut d’eliminar alguns dels fils conductors del text i alguns personatges. I s’ha centrat en un dels arguments.
Cinta Moreno, Miquel Noguera i Agustí Sanllehí interpreten la Cecília, en Vergés, en Pere Amat i Mossèn Gregori. La resta de personatges, fins i tot El Foraster, només són anomenats.
Malgrat que la reducció fa que el text perdi força en alguns moments, l’adaptació aconsegueix que el fil conductor – el foraster, la ciència versus el poble, la fe – no perdi gens d’empenta.
L’escenografia és molt reduïda, una taula i unes cadires… però la il·luminació fa que tot quedi tancat en un quadro de llum blanca, que delimita l’espai escènic. Fora de la llum hi ha allò desconegut. Una metàfora lumínica molt encertada.
Bones interpretacions de la cia de Ponent
Les interpretacions són molt bones. La Cia. de Ponent té un públic molt difícil al davant: adolescents que, en la majoria de casos, van al teatre per obligació, una obligació que els desagrada.
Un públic més que difícil al que li costa estar assegut més de 10 minuts, en silenci, amb només un focus d’atenció il·luminat, l’escenari. La Cia. de Ponent no fa diferències: el públic es mereix el millor que es pugui donar. Sigui quin sigui el públic.
La direcció de Frederic Roda ha traslladat la història cap als anys 30, de manera que, a més de les tensions que hi ha al llibre, també s’hi ensuma la tensió social i política que va desembocar en la Guerra Civil. El vestuari de l’obra ens situa molt bé en l’època. Un bon disseny de vestuari que ha tingut en compte tots els detalls.
Aigües Encantades, al SAT, és un molt bon muntatge per fer una aproximació al llibre que és lectura obligatòria a Batxillerat. Aproximació. Aquells que hi vagin pensant que es podran estalviar la lectura del llibre, van molt errats. El muntatge ajuda a entendre moltes coses i a fer que el llibre agafi vida i cos, però cal tenir en compte que és una adaptació.
- El millor de l’obra: les interpretacions.
- El pitjor de l’obra: la durada. 50 minuts escassos… potser allargant-la una mica més s’hi hauria pogut explicar algun altre fil argumental.
