Nota: 7 sobre 10
Amanda Todd tenia tretze anys i una vida per davant. Volia ser artista i per això penjava els seus vídeos a internet. Un dia, un desconegut amb qui xatejava va difondre la foto dels seus pits a internet i el món es va enfonsar. Dos anys més tard, Amanda es va suïcidar després d’anunciar-ho a la xarxa. Què la va conduir al suïcidi? De qui és la responsabilitat?
La història d’Amanda-T és també la d’altres noies que pateixen assetjament a les xarxes
Aquesta terrible història – que malauradament no és única – és la que ens explica Amanda-T dins la programació del TNC adreçada a adolescents. L’obra, escrita i dirigida per Àlex Mañas, està interpretada per Laia Manzanares i Xavi Sáez o Isak Férriz que alternen en el paper.
L’obra es divideix en petits fragments que expliquen la història des de perspectives diferents: l’amic, l’amiga, la companya de classe, el pare, el director de l’escola … Encara que està basada en el video que va penjar Amanda Tood, no pretén ser del tot fidel. Introdueix elements de ficció perquè, en el fons, la seva desgràcia és la de molts altres adolescents víctimes de l’assetjament cibernètic. La majoria són noies.
La interpretació dels dos protagonistes es complementa amb imatges en pantalla on podem llegir els rètols que va escriure Amanda. Tristes paraules que mostren l’espiral de desolació en què va caure, traïda i abandonada per tots.
Una concatenació de fets que va provocar el seu aïllament, autolesions i la pèrdua de les ganes de viure: la distribució de la imatge dels pits, el suposat amic que va filtrar la correspondència, baralles a l’escola, etc. Una societat que no sap protegir els adolescents és una societat que necessita replantejar-se els seus principis.
L’actuació de Laia Manzanares ens fa plorar
L’actuació de Laia Manzanares – a qui vam poder veure la temporada passada a Temps Salvatge – comença una mica estàtica però poc a poc augmenta en intensitat fins al punt de fer-nos plorar. Mostra una gran versatilitat i és capaç de parlar-nos amb la postura desmenjada del seu cos i comportaments d’adolescent. La veiem petita (en edat i tamany), superada per la situació i sense recursos personals per afrontar-la.
Rere la història de l’Amanda s’amaguen els problemes d’autoestima de moltes adolescents que necessiten encaixar sigui com sigui en uns cànons de bellesa irreals i difícils de complir, com mostra l’escena de la Barbie.
També parla dels problemes de comunicació, no només amb els pares i professors sinó també entre ells si no és que tenen una pantalla per fer-ho. On han quedat les converses de tu a tu, sense intermediaris tecnològics que desvirtuen els missatges? Com afecten les TIC a la manera de comunicar-nos? Qui s’amaga darrere dels perfils de twitter o instagram?
El que passa a escena és una mena de “aviso a navegantes” sobretot per a aquells que tenim fills adolescents. Tota precaució és poca. Cal educar-los perquè sàpiguen diferenciar la realitat d’allò que passa al ciberespai. Cal ensenyar-los que no és necessari complaure tothom i que l’opinió dels altres no és tan important com es pensen.
Ens quedem amb la sensació que queda molt per dir
L’estructura narrativa i els freqüents canvis de plans, però, dificulten el seguiment de l’obra i no permeten aprofundir en el que li passa a l’Amanda. Tenim la sensació que es podria haver aprofundit més, sobretot si es té en compte que la major part del públic són adolescents acompanyats per pares o professors i s’ha fet un important esforç per adaptar el llenguatge als joves.
Vull creure que Amanda-T donarà peu a debatre sobre el tema en altres entorns: a casa, a l’escola o amb els amics. Potser així aconseguim que fets com aquests no tornin a passar mai.
Dades tècniques d’AMANDA-T, sala Tallers del TNC
- Dramatúrgia i direcció: Àlex Mañas
- Repartiment: Laia Manzanares, Xavier Sáez (del 9 al 12 de gener) i Isak Férniz (del 13 al 20 de gener)
