Crítica: Amy & the orphans – Sala Versus Glòries

Valoració: 8 sobre 10

La companyia «La niña bonita» ha estrenat a Barcelona, Amy & the orphans, una obra que fa poc més d’un any es va representar per primera vegada a Broadway. Una obra que a EUA va causar molt impacte, ja que, amb un llenguatge de comèdia, critica directament els mals tractes que rebien als anys 70, les persones en síndrome de Down a les residències estatals d’aquell país; al mateix temps és una denúncia de la discriminació a les persones que són diferents, tant sigui per raça, per idees; i en aquest cas per la seva manera de ser.

A Nord-amèrica hi va haver una gran marginació d’aquest col·lectiu i els van excloure de la societat internant-los a centres especialitzats, separant-los de les seves famílies i impedint-los poder portar una vida normalitzada dintre les seves possibilitats.

Amy (& the orphans) ens presenta a Amy, un personatge real amb síndrome de Down

Amy (& the orphans) és un text de la dramaturga Lindsey Ferrentino que explica la història verídica de la seva tieta, l’Amy Jacobs, ara ja morta. Va ser una persona en síndrome de Down que li va tocar viure en un centre subvencionat i abandonada pels seus pares. Un tema que a la mateixa autora, ja de ben petita, la tenia desconcertada.

Tot i que el tema podria ser dramàtic, l’autora el presenta en forma de comèdia; amb situacions que en cap moment jutgen ni culpen a cap personatge, sinó que amb un ritme àgil i divertit, exposen unes circumstàncies especials d’una retrobada entre germans.

Amy (& the orphans) un projecte inclusiu que arriba a la Sala Versus Glòries

En aquest cas, Amy, la protagonista anomenada igual que el personatge de referència, es troba amb els seus dos germans després que de ben petita fos reclosa per tenir la síndrome de Down. El motiu del retrobament és la mort del seu pare. Durant el viatge per anar a l’enterrament els tres germans i la cuidadora d’Amy, parlaran de les seves vides, dels seus fracassos i la solitud de cada un. Amy, és la més serena, la que ha acceptat tot el que la vida li ha anat portant. També en el cas de la mort del pare, Amy és la que reacciona amb més aplom.

A més els germans volen protegir, d’alguna manera a la seva germana, però ella els demostra la seva gran capacitat de fer la seva vida sense cap necessitat de protecció ni tutela. Fet que en realitat reivindiquen les persones amb aquesta diversitat intel·lectual.

Històries que es van intercalant dues èpoques

La història és explicada en dues èpoques diferents en el temps, que es van intercalant unes escenes amb les altres: la dels pares quan són joves i la dels fills quan els seus pares ja són morts.

La dramaturga va imposar una condició per representar aquesta obra: que el paper d’Amy, havia de ser interpretat per una persona que tingués el trastorn genètic de Down. Així ho han fet els directors de la proposta en castellà, el Xavier Àlvarez i la Neus Suñé; ja que Amy està personificada per l’actriu Odile Fernández, que representa el seu paper amb una gran desimboltura i eficàcia. L’acompanyen actrius i actors com ara la coneguda Roser Batalla, Herminio Avilés, Lorea Uresberueta, que també s’ha cuidat de la traducció de l’obra; Neus Suñé, Xavi Àlvarez, que tal com he dit, també ha estat a la part directiva.

A Amy & the orphans trobem unes actuacions que a parer meu són bastant desiguals; i que segons com desllueixen el contingut de l’obra; destacant preferentment en Xavi Àlvarez, amb el paper de pare, la veterana actriu Roser Batalla que a més interpreta dues cançons, lluint la seva bona faceta d’actriu/cantant; i tal com he mencionat abans, la revelació d’Odile Fernández, que demostra que no hi ha d’haver cap barrera a l’hora de sortir en escena una persona amb alguna alteració genètica ni de cap mena.

Qui són verdaderament els orfes de la família?

Els tres germans, tal com diu el títol, ara són orfes, i potser també alguns d’ells són orfes de sentiments i esperances; no és pas el cas d’Amy, que tot i que de molt petita els seus pares la van deixar com si fos orfe, no ho és de cap manera en determinació i força.

Amy & the orphans és una proposta per reflexionar amb el tema d’inclusió social.

 


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *