Crítica de Nicolás Larruy
Nota: 9 sobre 10
Aquest espectacle de Barcelona és una creació de la companyia IT Dansa, acompanyada de quatre actors (Eulàlia Bergadà, Aina Calpe, Quimet Pla i Pep Planas). La unió del text i el moviment, amb una composició musical que es fica al cervell, que fa moure els peus i seguir les coreografies amb tot el cos, des de la butaca.
A aquesta peça de dansa i teatre ens expliquen la història d’Aquil·les i s’hi nota un gran treball de preparació prèvia. El text no és una repassada ràpida d’un llibre de mitologia. Hi ha un estudi del mite, dels seus antecedents i s’hi veu la lectura de textos paral·lels que donen profunditat al personatge. Hi trobem Hesíode i la Il·líada.
Els Déus ens els presenten molt humans. En la mitologia grega, els Déus van passar de ser uns sers infinits i intocables, a tenir tots els vicis i les virtuts dels homes. Els homes s’hi emmirallaven. Els Déus tenien la divinitat, però també tenia una gran part d’humanitat. I així ens presenten un Prometeu, un semi-Déu, que té la part humana molt desenvolupada, que s’enfada, que és groller, que s’indigna, que fa trampes, que vol negociar… un trepa que vol que la seva part divina tingui valor, però que no vol perdre la seva part humana.
A Aquil·les o l’estupor veiem un Zeus triomfador, vencent Cronos i els Titans. Despectiu, potent, victoriós, llunyà. I també el veiem seduint Leda. I veiem com manipula i menteix. Com utilitza els defectes humans per aconseguir el que vol. També veiem Tetis, una deessa que està per damunt de tot però que no suporta la idea de veure morir els seus fills mortals. Perquè Tetis és una deessa, immortal, però també és mare. I Aquil·les, el seu fill, que pateix els desitjos de la seva mare però que acaba complint el destí que li estava encomanat i que ha d’assumir el seu passat, el seu present i el seu futur, que ja sap quin és i que accepta sense dubtar. Els Déus són Déus… però tenen tant d’humans que, de vegades, costa diferenciar-los!
Els textos d’aquest espectacle de Barcelona ens descriuen la història anterior al naixement d’Aquil·les i d’Helena de Troia, la història d’Aquil·les, Troia… la dansa descriu visualment el que el text exposa. Una gran combinació entre dues vessants artístiques que es combinen amb molt efectisme, perfectament coordinades.
Els ballarins no ens parlen amb la veu, però els seus cossos són expressius tan com un crit o una rialla. El text i el ball es complementen simultàniament, o s’intercalen, mantenint sempre l’atenció dels espectadors.Un escenari amb una gran construcció de fusta mòbil, que serveix perquè els Déus mirin els mortals des del cel, que serveix de tenda d’Aquil·les…
Un espai buit que els ballarins, els actors i els músics omplen, mentre ens expliquen la història d’Aquil·les. Les anades i vingudes de ballarins , actors i músics estan molt ben coreografiades. De vegades, sembla que l’escena s’il·lumini per un costat, mentre els ballarins entren, i per l’altre es vagi difuminant, mentre els actors s’aparten. La il·luminació també és fonamental en aquests canvis d’escena.
Les coreografies d’Aquil·les o l’estupor són molt expressives. Les escenes de batalla poden arribar a recordar, més que una guerra, una baralla entre bandes de carrer… però sempre traspuen molta violència. Les escenes d’amor transmeten seducció i erotisme, el desig i la por.
El vestuari, modern, còmode. Si els Déus se’ns presentessin ara, anirien vestits com nosaltres. Vestir-los amb túniques gregues potser ens hauria ajudat a situar l’acció en els temps de Troia… però estem ara i aquí. Aquil·les, representat ara per una ballarina, ara per un ballarí, sempre va identificat amb unes peces de roba a les cames… el centaure és una creació original i molt adequada. La bella Helena de Troia duu un vestit adequat al seu rang. La resta de personatges, interpretats pels ballarins, no necessiten vestuari especial. Els propis ballarins ens els fan veure i no ens cal que portin cap identificatiu.
En aquest espectacle de dansa de Barcelona hi ha un gran treball de tots plegats: ballarins, actors, músics, coreògrafs, direcció, escenografia, il·luminació… tots han contribuït a construir un espectacle de gran qualitat.
Consulta l’article que des d’Espectáculos Barcelona vam publicar sobre el Festival Grec 2015
