Crítica: Cervantes i el joc de l’oca – Teatre Gaudí

4 out of 5 stars (4 / 5)

Al Teatre Gaudí hi podem veure Cervantes i el joc de l’oca, que no és teatre, però sí que ho és. De fet, és una conferència amb escenes teatrals, quadres, però tot plegat és teatre. Un joc escènic que juga amb el present, el passat, la realitat i el que podria haver estat… o no.

Cervantes i el joc de l’oca, una obra que no és teatre, peró sí que ho és

En aquesta obra hi podem descobrir un conferenciant de lloguer que ens oferirà una visió de Miguel de Cervantes molt allunyada de l’autor acadèmic, el que apareix als llibres de literatura. Hi veurem un Miguel que és marit, germà, veí, soldat retirat… algú que sobreviu com pot, que intenta tenir una feina, que intenta tirar endavant la família, que es troba enredat en els tripijocs de la Cort…

I veurem un conferenciant a qui les coses no li surten com tenia programat. Que vol fer una conferència i n’acaba fent una altra. Que vol ser el personatge que es mira les coses amb distància i acaba ficat en els quadres de teatre.

I tot el muntatge gira entorn del Joc de l’Oca, el joc preferit de Felip II, que ens porta pel camí de la vida, amb tots els cops de sort i entrebancs que hi podem trobar… fins al «Mar de l’amargura».

Aina Borràs, Ricard Borràs, Màrius Hernández i Ale Lacour interpreten tots els personatges que apareixen en els quadros de teatre, des de les germanes de Miguel fins al taverner de Sevilla, en Tomàs.

El text és en català, cosa que pot sorprendre, i que potser algú trobi forassenyat. Per què fer un text amb Miguel de Cervantes en català? I per què no? Trobem natural i plausible veure textos d’autors com Molière, Becket, Sòfocles… en català i no ens grinyola. Doncs aquí tenim un exercici de naturalització del català, també, amb personatges castellans. Això sí, els textos originals de Cervantes que hi apareixen, són en castellà.

Una escenografia que sembla un teatre de poble, com els que es podrien muntar fa anys: una cortina, un entaulat i pocs elements d’atrezzo. El vestuari, eclèctic, fa la resta. Tot és un joc, i hem de jugar.

El text de José Manuel Lucía Megías i Ricard Borràs ens convida a jugar des d’un bon començament, on res no és el que sembla.

Cervantes i el joc de l’oca al Teatre Gaudí és un muntatge per descobrir que, potser, no hem de mirar els textos acadèmics amb perspectiva, que els autors entronitzats eren també persones, com nosaltres, i que estaria bé aprendre a capgirar-ho tot.


  • El millor de l’obra: el text, i les interpretacions en els moments en què es trenca la quarta paret. Són plens de vida.
  • El pitjor de l’obra: els canvis de conferència a quadro teatral. Hi falta fluïdesa.

 

Nicolas Larruy

El teatre m’agrada des de què tinc memòria. De ben petita ja anava a veure el Cicle de Teatre per a Nens i Nenes de Cavall Fort, al Romea… i ja no he deixat de gaudir del teatre. Per a mi, el teatre és salut, és felicitat… és vida! Actualment, a més de col·laborar a Espectáculos BCN, i de dedicar temps al teatre amateur, faig de jurat a la Mostra de Teatre del Raval i al Concurs de Teatre del Foment Martinenc; també col·laboro a Ràdio Montornés.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.