Crítica de Laia Ruiz
Nota: 9 sobre 10
Hem tornat a La Seca, que tant ens agrada, que és tan íntima i màgica, aquest cop per veure el monòleg de Josep Julien. Però sobretot per escoltar-lo, perquè el que passa en escena és que ens expliquen una història; Josep Julien ens l’explica i ens la fa viure. Durant gairebé una hora i mitja, l’únic actor es posa en el paper d’un borratxo irlandès, delinqüent “de poca monda”, que es troba involucrat en un tiroteig i en la trama que aquest posteriorment desencadena. És un d’aquests desgraciats, molt abundants en el cinema, que al final t’acaben per caure bé i tant te fa el que hagi fet; t’agradaria poder salvar-lo del seu destí i ajudar-lo.
L’obra de teatre El bon lladre sorprèn perquè, en sortir del teatre, dóna la sensació d’haver vist una pel·lícula; em semblava que coneixia als altres protagonistes de la història i que havia estat en els llocs dels quals parlava. Una road movie que apel·la constantment a les emocions del públic i un Julien que et mira els ulls mentre seus a la cadira aquella no massa còmoda.
El text fou escrit el 1997 per Conor McPherson i Josep Julien el va llegir per primera vegada en una festa, en la que no coneixia massa gent i s’avorria. Va agafar un llibre de l’estanteria, va obrir-lo i va descobrir una cosa que valia la pena traduir i representar, encara que no fos comercial i no trobés el suport de grans productors. Això és el que passa sovint, ens va confessar en el col·loqui posterior a l’obra (que en realitat no va ser un col·loqui sinó una xerrada informal, entre 4 gats que ens vam quedar allí, interessats i curiosos.
Us recomanem aquest espectacle de Barcelona, dirigit per Xicu Masó, al 100% i li posem de nota un 9, perquè el tex tés genial, perquè és senzilla i t’omple i l’escoltes, la veus i la sents, o sigui que la vius, vaja. Us hem casi d’obligar a no desaprofitar aquesta oportunitat tan única i tan econòmica. ANEU-HI abans del 22 de novembre!
