Crítica: El brindis – Teatre Gaudi

4.5 out of 5 stars (4,5 / 5)

El Teatre Gaudí ens porta EL BRINDIS, una comèdia molt agra sobre l’amistat, què fem per als amics. Es parla del desamor… es pot parlar de la des-amistat?

“Des de fa deu anys només confio en mi mateix.”

El brindis, una comèdia agre sobre l’amistat

En Mateu i l’Ernest eren dos amics fa uns deu anys. Però fa deu anys va passar un fet que va trastocar les seves vides. Mentre en Mateu es tancava al seu estudi de pintura, a la recerca d’un llenguatge pictòric que l’ajudés a fer una catarsis per superar el seu sentiment de culpa, l’Ernest ha deixat de banda la idea de ser professor uneiversitari, s’ha llançat a la política, i ara és a punt de ser l’alcalde més jove de la seva ciutat.

Fa deu anys que els dos amics ja no es parlen. I és en aquest context que en Mateu truca l’Ernest, que es presenta a l’estudi de pintura per… parlar?

A través d’episodis incrustats veiem què els va passar als dos amics, què els podria haver passat… o potser no… perquè aquests episodis són interessats i els veiem sota el prisma d’un dels dos amics.

“No em jutgeu…” “I vosaltres continueu jutjant-nos…”

Bona direcció i interpretacions

Xavier Mercadé (Ernest) i Raül Tortosa (Mateu), molt ben dirigits per Cristina Cervià, interpreten de forma excel·lent els dos amics en els diferents canvis d’any i de circumstància. No és només la veu, és l’actitud, l’expressió i el gest. Passen de dos joves eixelebrats que es mengen la vida, a un pintor torturat pel passat i un polític que fa servir totes les armes que té.

La música, Via con me, de Paolo Conte, és l’himne d’aquests dos homes que busquen un lloc on retrobar-se. I es trobaran, però no estaran mai al mateix lloc. Tan a prop, tan lluny.

La música i la llum, amb un lleuger canvi de vestuari, ens portaran del passat al present i al futur, sense que mai estiguem segurs de què el que veiem és la veritat, o el que ens volen fer creure.

“Nosaltres estem aquí per crear una realitat que ens faci viure millor.”

El Brindis, al Teatre Gaudí, un text de Frank Bayer, ens parla de l’amistat, de la des-amistat, de la responsabilitat, de la culpa… i, sobre tot, ens posa al davant com en podem arribar a ser, de miserables. Tots.

“Tu fas veure que et preocupes pels altres, però només et preocupes per tu.”


  • El millor de l’obra: les interpretacions. Són molt bones.
  • El pitjor de l’obra: els personatges són plens de tòpics i això els treu profunditat.

 

Nicolas Larruy

El teatre m’agrada des de què tinc memòria. De ben petita ja anava a veure el Cicle de Teatre per a Nens i Nenes de Cavall Fort, al Romea… i ja no he deixat de gaudir del teatre. Per a mi, el teatre és salut, és felicitat… és vida! Actualment, a més de col·laborar a Espectáculos BCN, i de dedicar temps al teatre amateur, faig de jurat a la Mostra de Teatre del Raval i al Concurs de Teatre del Foment Martinenc; també col·laboro a Ràdio Montornés.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.