El Teatre La Gleva ens porta un diàleg de Diderot: El nebot de Rameau. I qui és en Rameau? Doncs en Jean-Philippe Rameau fou un compositor i teòric musical del Barroc, que va assolir els seus èxits quan ja era un home de més de 50 anys. Per als seus contemporanis, va ser un gran músic i un innovador. Un home amb èxit.
I qui és el nebot de Rameau? Un busca-vides. Un home que no té ni el talent ni la fortuna del seu oncle i que ha d’intentar sobreviure a París, mentre es troba amb alguns personatges de la cultura que van tenir el seu moment de glòria en aquells temps.
Diderot és l’altra cara de la moneda. L’home que sap el que s’ha de fer, l’home que creu en la raó, en el coneixement. L’home que, malgrat haver tingut una vida plena de sobresalts, ha trobat el seu lloc i el seu moment.
El nebot de Rameau, un diàleg de Diderot que arriba a La Gleva
Tots dos es troben a casa de Diderot. Dos jugadors de la mateixa lliga, però que no estan en les mateixes condicions. Talment com si fos un partit entre el Barça i el Girona. Exactament així.
El diàleg El nebot de Rameau ens mostra que els dos homes, tot i tenir punts de partida diferents, són més semblants del que es pensen. I les idees que exposen, amb paraules i arguments diferents, són també força properes.
Els dos són uns supervivents en el món en què viuen i, com tots, han de posar-se una màscara… tal com fa el rei quan ha de parlar amb Déu… o amb una amant…
Xavier Ripoll i Francesc Marginet, els intèrprets d’aquest diàleg teatral
Xavier Ripoll, Diderot, dona al seu personatge un aire sorneguer i àcid que ens fa ser còmplices de les seves idees… Mentre que en Francesc Marginet ens fa decantar cap al nebot de Rameau amb els seus arguments plens de vida, amb les seves bretolades.
És un duel dialèctic i és també un joc entre amics. En Ramon Simó ha fet un molt bon treball de dramatúrgia i direcció que fa que els dos personatges incloguin al públic en el seu diàleg de forma no sempre subtil però sempre molt eficient.
Una saleta amb dues cadires, un piano, un joc d’escacs, unes patates fregides… no cal res més per gaudir d’una bona vetllada on cadascú defèn les seves idees de forma apassionada i plena de vida. Al fons, a la paret, unes projeccions ens posen al dia de qui és qui, cada cop que els dos personatges esmenten un nom… i així sabem qui és Adelaïde Hus, o Friné, Roussau…
El nebot de Rameau, al Teatre La Gleva, és una bona oportunitat per riure una estona mentre, sense adonar-nos, acabem pensant en tot el que hem sentit a escena. Deixeu-vos portar per en Diderot i el nebot de Rameau… el seu diàleg no us decebrà gens.
- El millor de l’obra: el text, amb un vocabulari exquisit i arguments brillants; i les interpretacions que ens fan decantar ara per un, ara per l’altre sense que puguem evitar-ho.
- El pitjor de l’obra: en alguns moments, els actors baixen del to de veu, per fer confidències, i alguna frase es perd… i és una llàstima, perquè totes les frases són aprofitables!
