Nota: 5 (sobre 10)
Carme Portacelli porta al TNC una adaptació de la farsa política de Thomas Bernhard on se’ns presenta una radiografia de la vida íntima del president i la seva esposa. Això és el que, en un principi, és El President del TNC, no obstant, el resultat és menys impactant que el que s’espera d’aquesta obra de teatre.
Què passa a El President? Passa que no hi ha una tensió ben sostinguda. Amb quatre monòlegs de mitja hora cadascún se’ns presenta a la presidenta i al president, dos personatges encarnats per Francesc Orella i Rosa Renom que divaguen sobre una situació concreta, un atemptat, i mostren la seva ànima més privada i ridícula.
El problema principal de El President és la manca de fil conductor dels monòlegs: a part de l’anècdota del atemptat (quan ja porten parlant mitja hora d’aquest fer, ja esdevé una anècdota) no hi ha res més que desperti l’interès del públic per continuar atent al desenvolupament de l’obra. Els personatges es despullen sobre l’escenari, sí, i ho fan d’una manera meticulosa i visceral, sí, però al teatre això no és suficient. Falta tensió dramàtica i falta l’estructura bàsica de qualsevol relat (presentació, nus i desenllaç).
Cal ressaltar l’actuació impressionant de Francesc Orella que es transforma en un President en majúscules encarnant tots els mals vicis del poder i la manca de vida personal que ocasiona l’èxit. Rosa Renom també fa un bon paper, tot i que és capaç de posar dels nervis i, al principi, costa d’entendre la naturalesa del seu personatge.
El President és una obra de teatre reflexiva que intenta retratar el cinisme del poder, no obstant, per a que els intensos parlaments de Bernhard llueixin amb llum pròpia sobre l’escenari, li falta cohesió i una tensió dramàtica que sigui capaç de mantenir despert l’interès del públic en tot moment.
