Per Lluïsa Guàrdia
Nota: 6,5 sobre 10
Podria ser que just acabar de veure “Els cors purs” aparegui a la pantalla del vostre ordinador central (altrament dit cervell) aquella coneguda frase que diu: “Processant dades”. I és que ja ens ho deia el director de l’obra, Oriol Broggi, en el vídeo de presentació: “Els cors purs és un viatge d’actors i espectadors cap a un món imprecís que intentem definir a l’escena i que volem que ens porti a un lloc que no ho hem de saber exactament quin és”.
“Els cors purs” està basat en el conte “Mary de Cork”, escrit pel periodista i corresponsal de guerra Joseph Kessel. Narra la història d’amor entre Art Beckett i Mary en plena guerra civil a Irlanda, després que la declaració d’independència dividís els seus habitants en dos bàndols. Marit i muller defensen idees confrontades: Mary és partidària de continuar combatent al costat de l’IRA i Art creu en la bonança del tractat anglo irlandès.
Els cors purs, la nova peça de LaPerla29 que pots veure al Teatre Romea
Mary i Art es retroben després de deu mesos. Ella ha estat amagada a les guerrilles mentre que ell s’ha quedat a casa cuidant del fill de vuit anys, Gerard. Tot i l’amor que els uneix, diferències polítiques i ideològiques els allunyen inevitablement. Podran superar-les? Creure que l’amor és capaç d’enderrocar totes les barreres és pecar d’ingenuïtat. O potser no. És possible mantenir els cors purs quan les circumstàncies ens són adverses?
L’obra transcorre en dos moments diferents, en ordre invers. A la primera part, estem al sopar de Nadal amb els amics, desfilen records nostàlgics d’Irlanda. Gerard, el fill que ara ja és gran, fa el discurs. Mentre, sona la música de piano. En la segona part, es troben Mary i Art i descobrim el fatal resultat d’aquesta divergència irreconciliable d’ideals. L’escassa acció i la solemnitat del text fa que la primera part se’ns faci pesada. El ritme hauria guanyat molt si s’hagués escurçat una mica. En canvi, el de la segona part és més lleuger.
La música irlandesa és una constant d’aquesta obra de teatre. En alguns moments, pren protagonisme i en d’altres es manté en un segon pla. Contribueix a crear una atmosfera especial però de vegades se situa per damunt de la veu dels actors (com és el cas del piano).
Els actors assumeixen un doble rol: el de protagonistes actius, amb veu pròpia, i el de narradors passius. Aquest recurs comporta algunes limitacions ja que dificulta la clara definició dels trets distintius dels personatges principals: Mary (Miranda Gas), Art Beckett (Borja Espinosa) i Gerard (Jacob Torres). Els resta força interpretativa i fa que semblin una mica plans. Tot i les qualitats interpretatives dels tres actors, no permet el seu lluïment. En especial el de Miranda Gas amb una molt bona dicció – que ens recorda la seva mare, Vicky Peña – i una destacable veu com a cantant. El fet d’interpretar diferents personatges tampoc hi ajuda gaire.
Oriol Broggi usa – i també experimenta – amb diferents elements per crear una atmosfera única. La roba blanca que ocupa gairebé tot l’escenari, simulant la neu, es combina amb música en directe, projeccions en pantalla, teló transparent que puja i baixa, persones i objectes voladors, veu enregistrada, etc. El resultat d’aquests efectes no acaba d’assolir l’objectiu desitjat i, de vegades, no s’entén la funció d’alguns d’ells.
Destaquen dos moments especials. L’escena en què la dona de Gerard jeu a terra mentre les volves de neu omplen l’escenari – com en una gran bombolla en 3D – i el sopar entre Mary, Art i el petit Gerard després de mesos de no veure’s. Aquest sembla ser un dels pocs moments en què les coordenades de temps i espai els permeten viure breus moments de felicitat.
“Els cors purs” ens parla d’amor, de guerra i d’ideals. Planteja si som capaços de renunciar als nostres ideals per amor. El missatge, però, es dilueix en un text pesant, un ritme lent i un excés d’efectes. Quan hàgiu acabat de processar dades, podreu decidir què us ha semblat. Com es diu habitualment: Tants caps, tants barrets!
- Dirigida per Oriol Broggi
- Interpretada per Borja Espinosa, Miranda Gas i Jacob Torres
- Una coproducció de La Perla 29 i Teatre Romea
- Basat en el conte “Mary de Cork” en “Els cors purs” de Joseph Kessel
- Música a càrrec de Carles Pedragosa, Júlia Ribera i Marc Serra
