Nota: 7.5 sobre 10
Arriba a la Sala Beckett una obra de teatre que parla del desamor. Però ho fa des de molts punts de vista, no només del desamor romàntic sino, també, del desamor per la vida, per la passió, per la lluita per la pròpia felicitat…
«Esmorza amb mi» es la nova proposta d’Iván Morales que podem veure ara a la Sala Beckett. És una obra humana, colpidora, senzilla i molt textual on els quatre actors (Anna Alarcón, Andrés Herrera, Mima Riera y Xavi Sáez) connecten moltíssim amb el públic.
Esmorza amb mi, una obra de teatre sobre el desamor
Hi ha quatre personatges sobre escena i, els quatre, estan connectats sense ni tan sols saber-ho. Uns antics companys d’institut es retroben a un hospital. Es posen al dia, veuen com han evolucionat i si tots aquells somnis de petits s’han pogut complir.
Una obra que realitza una disecció emocional dels quatre personatges que, tot i que ja no poden ser considerats com a nens, ara més que mai es senten perduts a la vida. Perquè es suposa que, quan ets adult, ja has de saber desxifrar el misteri de la vida. Ja has de saber com són els mecanismes de la felicitat, de la seguretat, del benestar… Però i si no ho saps què? I si, arribats a aquest punt, sents que tot se t’escapa?
Un accident és el punt de partida de «Esmorza amb mi»
L’accident de la Natàlia en bicicleta és el punt d’inici d’aquesta obra teatral. Aquest fet fa que ella es retrobi amb en Sergi, un antic company d’institut. Junts se n’adonaran que, per molt que passin els anys, segueixent sent aquells nens de l’escola. Més grans, sí, més experimentats, també. Però, precisament això, no es veu des d’un prisma positiu sino més aviat negatiu. Més cansats. Més descantats.
Juntament amb aquests personatges coneixem, també, a la Carlota, la novia d’en Sergi. Una noia que també pateix desamor, però el pateix per ella mateixa. I en Salva, un xaval tancat dins el cos d’un home que ja no encaixa ni al món dels joves on sempre s’havia mogut bé ni tampoc al món dels adults.
El ritme és inestable
L’únic «però» d’aquesta obra és que el ritme, en ocasions, decau. I això fa que l’obra es faci una mica lenta. La conjugació de les diferents escenes fa que la tensió dramàtica decaigui lleugerament. Així com la presència de tantíssim de text. És una obra més textual que d’acció i això ralentitza llegurament el ritme.
Hi ha algunes escenes excesivament llargues, sobretot, la de l’inici i la del final. A més a més, la forma de resoldre la situació dels personatges es fa d’una manera precipitada i una mica sense sentit. No acabem de connectar ni de comprendre les motivacions que fan que, finalment, escollin aquell camí.
Una obra sincera, íntima i humana
Una obra confeccionada d’una forma molt original on les diferents escenes es van desenvolupant a tot l’espai teatral (a les grades del públic també!) i que permet crear una bona connexió entre el públic i els personatges que ens expliquen la seva història.
En definitiva, durant «Esmorza amb mi» assistim a una obra que parla d’una forma honesta i sincera sobre les persones i sobre el desencant que podem patir quan arribem a certa edat. Res no és de color de rosa i costa adonar-se’n de que la vida, realment, és així.
